dilluns, 30 d’abril del 2018

Sant Martí de Viladrau



Sant Martí de Viladrau és una església amb elements romànics i barrocs de Viladrau (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Església de tres naus, separades per grans arcs de mig punt sobre pilars de base octogonal. El presbiteri és pla. La façana principal és centrada per la portalada barroca (amb la data 1769), feta de carreus ben escairats (la resta de la façana és arrebossada) amb la imtage de Sant Martí. Sobre d'aquesta hi ha un òcul. La teulada és a dues aigües. Tota l'església, tant per dins com per fora està arrebosada de color blanc. Dins l'església, entrant a mà drdeta, es conserven dos arcs romànics, que podrien correspondre a un atri de l'antiga església romànica. Al costat esquerre de l'església s'alça un campanar, de base quadrangular, amb els cossos superiorsde base vuitavada. Té finestres d'arc apuntat i és coronat per una teulada també de base vuitavada i amb molt pendent
Aquesta església es trobava dins el terme del castell de Taradell. És documentada des de 908, ja amb funcions de parroquial, i el 1042, amb el nom complet: Sant Martí de Vilaredral.
De l'edifici consagrat el 1086 es conserva l'àmbit de la nau central; potser el segle XII, se li afegí un atri. Sembla que l'ampliació començà el segle XVI (capelles de Sant Sebastià i del Roser) i s'allargà fins al segle XVIII en què es construïren les dues naus laterals; la façana i el campanar possiblement són del 1769.
(Imatge Q.S.)

Font de l'Erola


La Font de l’Erola és situada a 50m de l’Ermita, pujant el camí de Sant Segimon queda a la dreta, una mica per sota del sender. Sols en resta una petita paret de pedra, i és una pena ja que segons escriu Ramon Arabia i Solanas al 1881 “és una de les més fresques del Montseny”. L’ermita de l’Erola és situada a 900m d’altitud rodejada de castanyers. La primera documentació de l’ermita data de 1571, però l’edifici actual és del segle XVII. Els ermitans de Sant Segimon vivien a l’Erola els mesos de novembre a maig, quan el fred feia impossible habitar al santuari. Al 1641 va ser destruïda per un incendi i reconstruïda per fra Onofre.

(Imatge Q.S)

dissabte, 28 d’abril del 2018

Santa Maria de Rubí


Al jardí d'aquesta parròquia hi trobem aquesta bonica i dolça imatge de Maria amb Jesús.
(imatge de V.G.)

dilluns, 2 d’abril del 2018

Passejant per Amurrio


British Museum (Anglaterra)




El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura. El Museu Britànic alberga més de set milions d'objectes que il·lustren i documenten la història de les cultures humanes, des del seu naixement fins a l'actualitat, a partir de peces de tots els continents. D'entre les moltes, aquestes tres imatges mediavals (gòtiques) de Maria.
(Imatges Anna S)

Església de la Sagrada Família d'Orduña





El fill d'Orduña D. Juan de Urdanegui, capità a Perú, tenia des de 1666 la intenció de afavorir amb legats la seva ciutat d'origen i constituir un fons de tipus docent per als seus veïns. Amb aquesta  motivació va enviar diners pels pobres, per a l'hospital, per a la parròquia de Santa María, etc., a més va aconseguir que els jesuïtes estiguessin interessats en la fundació d'un col·legial que ha anat funcionant fins fa seixanta anys. Avui és una altra ordre religiosa la que ocupa l'espai. Les instal·lacions educatives han estat modificades en diverses ocasions, però no l'església, que segueix intacte. No està oberta al públic, per tant si vols visitar-la hauràs d'adreçar-te a punt d'informació on fan visites guiades.

Església de Santa Maria d'Orduña











Es tracta d'un temple del tipus església-fortaleza al formar un conjunt defensiu amb la muralla de la ciutat.
L'absís és recorregut externament per un camí de ronda. 
L'edifici és d'estil gòtic sever del basc, construït la major part durant el segle XV, disposa de naus i capelles de gran valor.

Santuari de l'Antiga d'Orduña (Euskadi)

Façana exterior





Nostra Senyora d'Orduña

Casament de Maria

Anunciació

Naixement

Adoració dels mags

Fugida a Egipte

Ascenció

Naixement de Jesús

Presentació de Jesús

Nostra Senyora d'Orduña

La fundació de l'església de Nostra Senyora d'Orduña està relacionada amb una antiga llegenda. Segons aquesta història, un pastor va trobar miraculosament una imatge de la Verge enredada entre les branques d'una morera al peu de la muntanya Txarlazo. 
L'edifici compta amb planta de creu llatina, i al sostre es poden admirar voltes de maó de pla de llunetes. La façana està realitzada en estil barroc sever, i disposa d'un pòrtic de triple arc. 
Cal destacar, així mateix, la imatge de la Verge, ja que es tracta d'una cridanera estàtua gòtica del segle XIV, tallada en fusta de tell i policromada. Els retaules d'estil neoclàssic són altres dels elements que formen el mobiliari del santuari: els col·laterals estan realitzats en fusta i el central en negre jaspi.

Passejant per Oñati


Església de Sant Miquel, Oñate


L'Església de San Miguel Arcángel és un temple catòlic d'estil principalment gòtic. Guarda al seu interior un retaule renaixentista, el de la Pietat, que es considera dels millors del País Basc, conserva un claustre que té com a curiositat que pel pati interior passa el riu.

Santuari d'Arantzazu (Euskadi)

Arantzazu



El nom del santuari, del lloc i de la Verge està relacionat amb la llegenda de la seva aparició. En si, la paraula Arantzazu es compon de "arantza" que es tradueix com "arç"  i el sufix "zu" que indica "abundància" per el que ve a significar "abundància d'arços" i fa referència a l'existència d'abundants arbustos espinosos al lloc. 
Esteban de Garibay, en el seu Compendio historial de las Chrónicas y universal historia de todos los Reynos d'España (1571), diu que la Verge es va aparèixer a una donzella anomenada Maria de Datuxtegui. En el mateix llibre, però, dóna una altra versió, que és la més coneguda. Garibay diu que va recollir aquesta història de boca d'un testimoni que hauria conegut a un pastor anomenat Rodrigo de Balzategui. Aquest home havia dit que havia descobert la petita imatge de la Verge amb el nen en braços, amagada entre una mata d'arços, al costat d'un esquellot. En veure-ho hauria exclamat: ¿Arantzan zu?!, Que vol dir "¿en els arços, tu ?!". 
Aquesta llegenda torna a aparèixer en la primera història del santuari escrita pel franciscà Gaspar de Gamarra vint anys després (en 1648): 
Llámasse Aránzazu en buen lenguaje cántabro-bascongado y como la ethimología de haverse hallado esta santa imagen en un espino, que en esta lengua se llama Aranza y se le añade la dicción zu, y es a mi ver lo que sucedió en el misterioso hallazgo de esta soberana margarita que, lleno de admiraciones el pastor, viendo una imagen tan hermosa y resplandeciente de María Santíssima que hacía trono de un espino, la dijo con afectos del corazón: Arantzan zu?, que es como si dixera en lengua castellana: Vos, Señora, siendo Reyna de los Angeles, Madre de Dios, abogada de pecadores, refugio de afligidos, y a quien se deven tantas veneraciones y adoraciones, cuando merecíais estar como estáis en los cielos en throno de Seraphines, mucho más costoso y vistoso que el que hizo Salomón para su descanso. Vos, Señora, en un espino?
L'historiador Pare Lizarralde, que va dissenyar l'escut del santuari, es va basar per a això en la llegenda i dissenyar un arç del qual brolla una estrella que amb la seva llum espanta al drac, manant a l'abisme. A la sanefa es llegeix "Arantzan zu".

En una carretera d'Euskadi




Bonic monument dedicat a la Mare de Déu amb una pregària de protecció per la terra recorreguda pels ciclistes.

Passejant per Haro - 2