dilluns, 31 d’octubre de 2016

Carrer del Paradís (Barcelona)

Mare de Déu del Pilar

Passejant pel casc antic, encara hi trobem vestigis d'altres èpoques.

diumenge, 30 d’octubre de 2016

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI (Caldes de Montbui)


Mare de Déu del Remei

Sagrada Família

Els primers documents que ens parlen de l'ermita estan datats del s. XVI, tot i que hi ha estudis que plantegen la possibilitat de l'existència d'un temple pagà anterior a l'ermita situat en el mateix indret.
Tot i que la documentació històrica senyala que l’ermita va ser construïda durant s. XVI, la capella actual és el resultat d’una important reforma que es va portar a terme al final del s. XIX. El 1893 l’arquitecte Adrià Casademunt va ser l’encarregat de realitzar un estudi per engrandir la capella. La seva proposta passava per enderrocar la part posterior de l’absis ocupant el terreny que quedava lliure fins al torrent per la construcció d’un nou absis i un cambril. Al final del mateix any el bisbat va donar el permís per començar les obres que es van acabar a finals de l’any 1900. El 1924 es va construir el cor situat damunt de la porta d’entrada. El 1925 es va portar a terme el projecte de Fèlix Mestres Borrell, director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amb la construcció de la fornícula per a la Verge. El mateix Fèlix Mestres donant gràcies per un favor rebut de la Verge, va pintar l’any 1927 les pintures que decoraven la cúpula de l’ermita fins a l’any 1936. S’hi podia veure un grup de gent, amb el mateix pintor inclòs que es dirigia en processó a venera la Mare de Déu del Remei. L’ermita va ser incendiada el 21 de juliol de 1936 durant la Guerra Civil i l’interior va quedar totalment destruït. . Es va tapiar l’entrada i fins el mes d’abril de 1939 no es va poder començar a reconstruir. El mes de maig del 1939 es va celebrar l’entrada de la nova imatge de la Mare de Déu del Remei a l’ermita.
L’edifici actual consta de nau, transsepte, cúpula i absis. La coberta presenta doble vessant pel que fa a la nau, i a vàries vessants per les cúpules, amb teula de ceràmica plana superposada formant un dibuix geomètric, amb varis careners, donant una forma d’arc ogival.
A la façana principal, la porta d’accés a l’edifici de culte està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l’entaulament. Aquest té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes amb decoració escultòrica, i pel damunt, un frontó peraltat amb el timpà buit i on s’observen restes de policromia d’un to vermellós. A l’arquitrau es pot llegir la inscripció “AVE MARIA. 1548. GRACIA PLENA”. El fris està decorat amb relleus geomètrics i escultòrics. La cornisa és de decoració clàssica. Per damunt del portal, s’observa un rosetó amb vidres de colors. La façana queda coronada per un arc rebaixat que amaga la teulada de doble vessant. A la dreta de la façana hi ha la torre del campanar, que consta de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal, amb una obertura a cada costat per on es veuen les campanes. La cantonera de la torre del campanar que dóna a la façana principal, està feta amb carreus de pedra d’esmolet. La cúpula exterior té un tambor cilíndric. Els arcs ogivals estan fets de maó. La cornisa que ressegueix el ràfec de la teulada també està decorada amb maó. La resta és de paredat mixt unit amb morter de calç.
La Mare de Déu del Remei, Verge del Remei, Nostra Senyora del Remei o simplement el Remei és una advocació mariana commemorada en el calendari litúrgic catòlic el segon diumenge d'octubre (a Caldes de Montbui, el tercer) i és advocada de les parteres i una verge en honor de la qual se celebren a Catalunya molts aplecs i romiatges. La mare de Déu del Remei és una de les que gaudeixen de més veneració a Catalunya. A més de demanar-li bon consell i remei en casos de malaltia, hom la reclama en tota mena de tribulacions i trasbalsos. Una de les invocacions més freqüents era perquè afavorís el moment del part. Moltes de les imatges de la Mare de Déu del Remei duien una cinta de seda de colors, de l'alçada de la imatge, la qual, posada damunt del cos de la partera, deien que ajudava a infantar.
Com que aquestes cintes tenien molta demanda, finalment es va acabar venent cintes amb virtut remeiera a les ermites i capelles advocades al remei. Hi havia dones que es portaven elles mateixes la cinta, la qual creien que prenia virtut en tocar la imatge de la Mare de Déu.
A més de les cintes, també es tenien per virtuosos els mantells i els rosaris que duien les imatges, els quals es podien llogar als santuaris mitjançant una almoina. Els vells saludadors, adobadors, oracionaires, salmaires i tots aquells que es dedicaven a guarir per art i sense ciència, tenien per patrona la Mare de Déu del Remei.
La Mare de Déu del Remei també és la patrona de la ciutat d'Alacant (País Valencià). A Alacant és considerada com a alcaldessa perpètua de la ciutat. A més, rep l'ofrena més antiga dels Països Catalans el 21 i 22 de juny amb motiu de les Fogueres de Sant Joan.

Sant Feliu de Codines


Tot passejant per Sant Feliu de Codines, al costat de l'església veiem aquesta imatge.

Sant Feliu de Codines (església)


Sant Feliu de Codines és una construcció religiosa del municipi de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Edifici religió amb planta de creu llatina i cúpula central. La façana està coronada per un frontó. El portal data de primers del segle XIII. A sobre hi ha un ull de bou. El campanar és de planta octogonal de tres cossos i l'últim amb buits per contenir les campanes. Aquest resta coronat per una balustrada de pedra. Constitueix una important fita visual, es troba a l'extrem de llevant del barri de la Sagrera, a la punta d'un turonet o morral

Sala Natzaret (Parròquia de Sant Miquel dels Sants)

Mare de Déu de Montserrat

Sagrada Família

Ens els antic tallers de Natzaret, ara els nous locals, hi veiem aquestes dues imatges.

dimecres, 26 d’octubre de 2016

Passejant per Santander


Passejant per Santander, a l'Avinguda  de la Reina Victoria trobem aquesta imatge de la mare de Déu del Mar.

(imatge de Quim SAlvà) 



dimecres, 12 d’octubre de 2016

Camí dels Degotalls de Montserrat

El passeig dels Degotalls discorre a tocar de les parets que es desplomen des dels plans de la Trinitat, situats 200 m per sobre del camí.
A sota, amb el Pirineu al fons, la plana bull de vitalitat. La vegetació esponerosa, la llum nítida de l’obaga i la impressió de ser a mig aire en fan un indret ideal per al recolliment.
S’ha de seguir la carretera en direcció a Monistrol. Passat l’edifici del “Self Service” hi ha un revolt pronunciat. Allà es prendà el camí de l’esquerra que discorre paral·lel a la carretera, en direcció NO, fins a la raconada dels Degotalls (25 min), on cal girar i tornar.
El recorregut està ornamentat amb monuments a artistes i majòliques evocadores de diverses advocacions marianes.
En l’aspecte botànic destaquen alguns bells exemplars d’arbres, com l’alzina (Quercus ilex), el teix (Taxus baccata) o la blada (Hacer opalus).

Hospitalet
Montornés
Sant Feliu Pallarols
Lledó
Cruïlles
Bellvitge
Viladecans 
Roda de Ter

Badalona
Llardecans
Santa Maria de l'Estany
Torres de Segre

Lleida
Agramunt
Montblanc
Sant Pere Pescador

Olot
Ulldemolins
Sabadell
S. M. de Palautordera

Arenys de Munt
Ripoll
Sagarra, Conca, Urgell
St Feliu del Llobregat 
Vilanova i la Geltrú
Puiggraciós
Vall d'Hebró
Tiana

Terrades
Palau-Solità
Mont-Roig del Camp
Barceloneta

Tossa
La Pobla de Lillet
València
El Roser (Bcn)

Calella
Roda de Berà
Igualada
Llinars del Vallès

Santuari del Puigcercer
Folgueroles
Gandesa
Núria

St Climent de Llobregat
Sabadell
Argentona
Sant Martí de Tous

Manresa
Sant Joan d'Espi
Berga
Fussimanya

Lleida
Cisa
Girona
Miracle

Cardona
Sta Coloma de Farners
Gavà
Cambrils

Tortosa
Canet de mar
St Salvador de Guardiola
Lloret de mar

Tremp
Juncadella
Alcover 
Les Corts (Bcn)

Blanes 
Castellar del Vallès
Sabadell
Borges del Camp

Foix (Penedès)
Vic
Siurana
Castellolí

Font-Romeu (Cerdanya)
Terrassa
Pineda
Sitges

Manresa
Reus
Tarragona
Urgell

La Selva del Camp
La Palma de Cervelló
Barri del Congrès (Bcn)
Girona

Torelló