divendres, 29 de juliol de 2016

Cementiri de Sant Gervasi (Barcelona)




El Cementiri de Sant Gervasi és un cementiri protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Barcelona(Barcelonès), al districte de Sarrià-Sant Gervasi.
El cementiri va ser inaugurat el 1853, com a nou cementiri del municipi de Sant Gervasi de Cassoles,
El recinte té 12.229 m2, en dues parts, separades per una escalinata central que va de l'entrada a la capella. A banda i banda hi ha els panteons, tombes i alguns blocs de nínxols, en total 4773 sepultures. Els murs perimetrals també contenen nínxols. La varietat estilística de les escultures i els panteons és gran, predominant-hi l'eclecticisme.
Enterrats famosos

  • Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860-1911), poeta i escriptor
  • Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1850 - 1923), arquitecte, historiador i polític

divendres, 22 de juliol de 2016

Mare de Déu de Núria (Catalunya)

Mare de Déu de Núria
















Vitrall del santuari

La Mare de Déu de Núria és una talla que es troba a la Vall de Núria, municipi de Queralbs (Ripollès). És la patrona principal de la diòcesi d'Urgell juntament amb Sant Ermengol i també patrona del Pirineu català.
La imatge de la Mare de Déu de Núria que avui en dia es venera és una talla datada del segle XII o XIII. Es tracta d'una talla en fusta d'estil romànic.
Segons el folklorista Joan Amades, la «pedra blanca» de què parlava l'àngel a Amadeu podria ser un megàlit o un menhir que antigament hi havia a la vall. Les creences populars precristianes afirmaven que les dones que hi fregaven el seu cos tenien assegurada la fertilitat. La tradició diu que la Creu d'en Riba va substituir la pedra, coneguda com «de Sant Gil», i que va passar a fer les funcions d'altar a la capella dedicada al sant. La gran afluència de parelles sense descendència va obligar a protegir la pedra amb un tancat. Aleshores, va néixer el costum de ficar el cap a l'olla i tocar la campana de Sant Gil, costum que es manté fins als nostres dies. És tradició que quan algú demana a la Mare de Déu de Núria el desig de tenir un fill, si aquest es concedeix i és nen, se l'ha de batejar amb el nom de Gil i si és nena amb el nom de Núria. La coronació canònica de la Mare de Déu de Núria va tenir lloc l'any 1965. La seva festivitat se celebra el 8 de setembre.

El Santuari
Durant l'edat mitjana, es va construir un hospital o alberg per allotjar als pelegrins. D'això en dóna constància la butlla de l'any 1162, del papa Alexandre III, que parla d'una Domus Hospitalis S Mariae de Annúria, documentació on apareix per primer cop el nom Annuria, situada al costat de la capella i també el mateix papa institueix el dia 8 de setembre com a dia de la Mare de Déu. La seva presència també podria ser justificada per la ruta transpirinenca que creuava l'indret de les Set Valls en aquest mateix any .
L'origen del topònim és incert. Alguns opinen que deriva de l'arrel vasca ur, és dir, aigua. Altres creuen que pot venir de l'àrab an-nuriyah, és dir la llumeneta, el qual podria tenir alguna relació amb la tradició de la troballa de la imatge de la Verge, assenyalada per una petita llum, justament.
El terratrèmol de Catalunya de 1428 va destruir Domus hospitalis i la capella. Es va fer una primera reconstrucció l'any 1449 i es va reconstruir per complert entre 1640 i 1648. Un inventari fet a Núria sobre l'any 1460 fa pensar que la normalitat fou restablerta i els pelegrins retornaren a Núria. El s.XVII es coneix un impuls decisiu per les noves construccions a la Vall, com per exemple la construcció de l'ermita de Sant Gil el 1615. El 1639 s'inica la construcció d' una nova capella d'estil Barroc amb magnífic Retaule, Exvots, llànties d'argent que s'inagurà el 1642. L'any 1889 fou posada la primera pedra del actual santuari de Vall de Núria obra de l'arquitecte Calixte Freixa. L'any 1728 foren ampliats. Durant segles el santuari de Núria ha estat un important centre de pelegrinatge, i es conserva molt bé el famós i atractiu camí dels pelegrins, que hi mena des de Ribes de Fresser.
Durant l'any 1911 s'enderrocà l'església vella del segle XVII i s'inaugurà l'església actual. Poc després es va afegir l'hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis entre els anys 1915–1918 que culmina al puig de la coma del Clot, on s'erigeix un sant crist de gran vàlua artística i religiosa, obra que no s'acabaria fins a 1963 amb la inauguració de la XIV estació.
L'any 1931, a la habitació número 202 de l'hotel, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va quedar ratificat a les urnes el 2 d'agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de 1932.
El 22 de juliol de 1936, poc després d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, el rector de la parròquia va fugir cap a França emportant-se la imatge de la verge. La volia salvar dels milicians i de la crema indiscriminada d'objectes religiosos que alguns d'ells estaven fent.
La imatge va acabar a Suïssa on va estar amagada fins el 1941, any en què va retornar a la vall.

L'octubre 2014 el papa Francesc va atorgar al santuari la distinció de basílica menor


(fotos realitzades amb mòbil i cedides per Marc Barbet, Dala i Quico)

dijous, 21 de juliol de 2016

Col·legi Jesús i Maria de Sant Gervasi de Barcelona (Catalunya)

Mare de déu amb l'infant

Immaculada al Jardí

En un despatx

La façana d'entrada d'aquesta escola està coronada per aquesta bella imatge de Maria.
Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), fou un arquitecte català. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines, de les que rebé nombrosos encàrrecs. Entre 1892 i 1897 realitzà el coŀlegi de Jesús-Maria, al passeig de Sant Gervasi 15, d'estil neogòtic.
Pàgina web de l'escola (clica'm)

dijous, 14 de juliol de 2016

Església de Sant Nicolàs (Bilbao)

Altar Major

Mare de Déu del Pilar


Nostra Senyora de Guadalupe

L'església de San Nicolàs situada a la ciutat de Bilbao és un temple d'estil barroc inaugurat el 1756 i projectat per l'arquitecte Azpeitiarra Ignacio Ibero. Se situa en el Casc Vell de la vila, concretament a la plaça de Sant Nicolau i la seva façana s'enfronta al teatre Arriaga. És una església d'estil barroc amb planta de creu grega en un quadrat i coberta per una cúpula. Els angles morts que queden a les cantonades són les capelles i la sagristia. La cúpula que cobreix el temple té per fora forma de prisma vuitavat. La façana es compon de l'entrada principal i dues torres adossades a cada costat.
Imatges del Quim

Clínica Nostra Senyora del Remei (Barcelona)

Hall d'entrada, Nostra Senyora del Remei

Clínica fundada el 1910, dirigida inicialment per infermeres laiques. El 1924 L'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona sol·licita autorització als bisbats de Barcelona i Girona i al Sant Pare per establir-se a Barcelona. En obtenir l'autorització, l'Institut adquireix l'immoble per 300.000 pessetes. El 19 de juliol d'aquest any, una petita comunitat constituïda per 9 religioses inicia la seva tasca pastoral i sanitària a la Clínica. (per saber-ne més visiteu el seu web)


Mas Coll de Dalt (La Garrotxa)



Mas Coll de Dalt és una antiga masia amb més de 400 anys d’història. Ara convertida en casa de colònies, però mantenint l’encant de la seva construció de pedra. Situada al mig de la muntanya, envoltada de vegetació i boscos. Permet aillar-se completament de la ciutat i gaudir de l’entorn a tocar del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

dilluns, 11 de juliol de 2016

FISC Catalunya

Mare de Déu


De fet l'oficina central de la FISC (Fundació Internacional de Solidaritat Companyia de Maria) és una ong que té la seva seu a Donosti. Però aquesta ong té diferents delegacions pel món, i una d'elles és a Catalunya. La delegació catalana té la seva seu en un espai que li cedeix el Col·legi Major Universitari Lestonnac

dijous, 7 de juliol de 2016

El Montanyà (Catalunya)


Al costat de l'hotel del Montanyà hi ha una capella amb aquesta imatge simbòlica de la sagrada Família.
El nom de Montanyà és exclusiu i privatiu d'una antiga masia documentada des del 1041 com a vil·la Montannan, la família de la qual ha conservat fins avui el cognom del mas després d’una trentena de generacions ben conegudes. La moderna i reanomenada urbanització d'El Montanyà ha adoptat aquest nom perquè s'estén majoritàriament dins de terres que estaven adscrites al domini d'aquest mas més tardanament. Prova d'això és el fet que el mas Montanyà és dins de la parròquia de Seva mentre que l’urbanització és dins de la d'Aiguafreda. El mas es troba poc abans d'arribar a la urbanització venint de Seva. El conjunt actual del mas es mostra com un gran casal, un dels més notables del municipi. Propera al mas hi ha una capella dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptista.