dijous, 30 de juny de 2016

Alcaicería de Granada (Espanya)



Just en una entrada de la Alcaicería de Granada veiem aquesta imatge.
La Alcaicería de Granada és un barri típic de la cultura musulmana, format per estrets carrerons al voltant de les quals s'alineaven les cases i se situava el soc o mercat on es fabricava i venia la seda. El Gran Basar de Granada s'estenia des de Plaça Nova fins a la plaça de Bib-Rambla, al mateix nucli de la medina islàmica, prop de la mesquita aljama. L'origen del nom àrab és llatí. Quan l'Emperador Justinià va cedir als àrabs el dret de vendre la seda, aquests li van expressar la seva gratitud trucant a tots els basars al-Kaysar-ia, és a dir, "el lloc del Cèsar". Al basar, a més de les botigues, es podien trobar fondes perquè els comerciants s'allotjaran durant les seves estades. Estava protegit a manera de ciutadella, mitjançant casa-mur: un quadrilàter amb fronts al Zacatín (Saqqâtîn o carrer dels ropavejeros), Tint (Darbalcata o carrer dels tinters), Oficis i Bibarrambla, proveït de nou portes que donaven accés al soc , les quals es tancaven durant tota la nit, impedint així el pas, i guardes vigilaven els carrers interiores.

En l'actualitat, a més de punt de referència turístic, es poden trobar infinitat de productes d'artesania àrab, recordant i traslladant al visitant als carrers dels basars àrabs on regatejar el preu és part de la tradició, i sempre es pot obtenir algun obsequi per part dels comerciants.

(foto del Quim)

Iglesia del Sagrario de Granada (Espanya)



Fàtima

Dolorosa

L'Església del Sagrariova ser construïda en 1704 i es troba adossada a la catedral de Granada, ocupant també la seva corresponent part de l'antiga mesquita aljama de la ciutat, que albergava en 1526 la Catedral granadina, a la porta van ser rebuts Carles V i Isabel de Portugal pels canonges i dignitats catedralícies. Després de la cerimònia d'Acció de Gràcies continuar fins l'Alhambra.
Té planta de creu grega, guardant en el seu interior interessants quadres dels segles XV i XVI i una sensacional pica baptismal del Renaixement. La portada té dos cossos, l'inferior amb un arc de mig punt que serveix d'accés a l'espai sagrat, flanquejat per sengles columnes. El superior presenta també les columnes laterals i tres fornícules a l'espai central, estructura rematada amb un frontó corb.

(fotos del Quim)

Passejant per Granada - 2 (Espanya)

Maria Auxiliadora

Tot passejant per Granada, aquesta imatge trobem.

(foto del Quim)


Passejant per Granada (Espanya)


Tot passejant per Granada, veiem aquesta imatge

(foto del Quim)

dimarts, 21 de juny de 2016

Cel·les Abat Marcet de Montserrat (Catalunya)

 Menjador

Hall entrada

L’edifici Cel·les Abat Marcet, dissenyat pel Pare Pere Busquets, data dels anys seixanta del segle XX. Està dedicat a qui va ser abat de Montserrat entre 1912 i 1946.
Les cel·les actuals són una evolució de les antigues, on durant segles es van allotjar els pelegrins quan l’hostatgeria del monestir no disposava de prou capacitat.
Situat a la plaça Abat Oliba, permet gaudir d’una estada incomparable, amb un ambient tranquil i agradable.
Al seu interior trobem aquestes imatges.

Mare de Déu de Montserrat

Imatge del tron

Dormició (entrada)

Naixement de Maria (entrada)

Mosaic Sagrada Família

Capella Immaculada

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.
Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.
La imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el xiquet assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.
A excepció de la cara i de les mans de Maria i el xiquet, la imatge és daurada. La Mare de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l'apel·latiu popular de "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.
L'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.
Des de la festa de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d'abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

Per conèixer més coses de Montserrat, clica'm


diumenge, 5 de juny de 2016

Mare de Déu de la Soledat, Igualada (Catalunya)

Porta principal

Mare de Déu de Fàtima

Sagrada Família

Altar Major

Immaculada (cripta)

Sales parroquials

L'església de la Soledat té l'origen en una capella documentada des del segle XVII , el carrer de la Soledat, edificat seguint l'antic camí ral, té l'origen en aquesta capella, consagrada l'any 1665 en honor de la Mare de Déu de la Soledat,. L'edifici actual va ser construït l'any 1869 per Modest Fossas i Pi en estil neogòtic, i convertit en parròquia l'any 1877. El baldaquí de l'altar major és obra de Bonaventura Bassegoda, de l'any 1943.