divendres, 15 de gener del 2016

Església del Sagrat Cor de Jesús - Col·legi Casp (Jesuïtes) de Barcelona

Mare de Déu amb Jesús

Immaculada

Obra representativa del moment premodernista, realitzada pels arquitectes Joan Martorell i Montells i Camil Oliveres i Jansana, entre els anys 1883 i 1889 i situada dins el complex escolar dels Jesuïtes de Casp. Té planta de creu grega, amb una gran cúpula central i un absis amb deambulatori, separat del presbiteri amb un seguit d'arquets de mig punt amb dobles columnes. L'entrada principal està situada enmig d'una de les naus laterals, que dóna al carrer Casp. L'interior té una rica ornamentació força acolorida que, com tot el conjunt, recorda en gran mesura les esglésies bizantines, tot i que hi ha altres referències historicistes derivades del romànic i del gòtic. En síntesi, és una bona mostra de l'arquitectura monumental finisecular, tenyida d'un historicisme eclèctic que va ser el precedent del posterior esclat modernista

En l'interior de l'església hi podem trobar l'espasa de Sant Ignasi de Loiola, que va deixar el 1522 com a exvot a Montserrat. L'espasa va arribar a l'església del Sagrat Cor de Jesús el 1907. El capellà-rector de l'església de Betlem, Ramon Garriga i Molins, amb l'acord previ de la Junta d'Obra de la Parròquia i amb l'aprovació del Bisbe, Cardenal Casañas, van lliurar l'espasa a la Companyia de Jesús, sabedor de la gran estimació que havien manifestat els PP. Joaquim Carles, el seu antic professor, i Joan Capell, Rector del Col·legi de Casp. La solemne cerimònia de lliurament davant notari va tenir lloc el 25 de març de 1907 amb la presència de nombroses autoritats eclesiàstiques i civils i gran concurrència de personalitats, entre elles D. Claudio López, Marquès de Comillas. Es va col·locar a l'altar de Sant Ignasi de l'església en una urna de bronze daurat realitzada a l'efecte. La junta constituïda per aprovar el disseny de l'urna va estar presidida per Antoni Gaudí i Cornet i el disseny aprovat va ser el de Bernardí Martorell i Puig, nebot de l'arquitecte constructor de l'església.


dijous, 7 de gener del 2016

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona)

Immaculada

Creu de Terme

Pavelló Mare de Déu del Carme

Pavelló Mare de Déu de la Mercè 

Pavelló Mare de Déu de Montserrat 

Pavelló de la Puríssima

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a Barcelona i que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, compta d'uns altres sis edificis d'un modernisme moderat, així com d'altres construccions posteriors. Tot i no haver-se desenvolupat íntegrament tot el projecte original la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el nomenament com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.

Edificat com a un centre hospitalari modern i innovador, al cap de cent anys ha deixat de complir amb aquestes funcions i, actualment, s'està restaurant per tal d'allotjar centres vinculats amb la secretaria general de la Unió per la Mediterrània, ubicada a Barcelona. Les seves funcions hospitalàries han estat traslladades a un nou hospital dins del mateix perímetre del recinte en sintonia amb les necessitats del segle XXI.

Construït amb els materials i la decoració pròpia d'un modernisme amb inspiració neogòtica, destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una ampla iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista del seu autor.

Per la gran quantitat d'edificis, la seva riquesa ornamental i el seu nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.