diumenge, 27 de desembre de 2015

Església de la Trinitat (Vilafranca del Penedès)


Mare de Déu de Montserrat
Capella del Remei (detall)

Anunciació i Naixement

Mare de Déu dels Dolors

Immaculada

L’església de la Santíssima Trinitat és única a Vilafranca per ser un edifici de transició del gòtic al renaixement. Construïda l’any 1578, s’estructura en una sola nau, una volta de canó lleugerament apuntada i cinc capelles laterals per banda.
Mare de Déu de Montserrat:
Escultura de fusta policromada que representa una figura femenina, dreta, coronada i vestint una túnica fins als peus. Porta als braços un nen que té el braç enlairat i agafa un ocell. Ambdós tenen la pell de color negre. Als seus peus hi ha unes formes arrodonides semblants a muntanyes i dues petites figures alades a sobre, utilitzant una serra.
Nova iconografia de la Verge de Montserrat. No té tron.
Pintures de la capella del Remei:
Pintura mural policroma amb la representació de temàtica religiosa, centrada en la part superior central per una Crucifixió voltada de figures d'àngels que porten copes. A la part inferior hi ha els temes de l'Anunciació i del Naixement, un a cada banda. Estil figuratiu realista, un xic ingenu.
Un xic d'història:
L'Església de la Trinitat es va edificar al lloc ocupat anteriorment per una antiga església dedicada a la Mare de Déu del Remei -part occidental- i una part de l'antic Hospital del Sant Esperit, construït el 1272 i ocupat pels frares trinitaris des del 1557. Les obres van començar el 8 de desembre de 1578 i van concloure al llarg del segle XVII.
El 1868 es va convertir en segona parròquia de Vilafranca, per insuficiència de la de Santa Maria. El 1902 Eugeni Campllonch va projectar l'altar major. El 1908 es va acabar el nou campanar, en substitució d'un altre més primitiu i no tan alt.
La Capella del Remei va ser cremada l'any 1934 i va ser reconstruïda de nou i inaugurada l'any 1935. Ara és la Capella del Santíssim
L'imatge de la Mare de Déu de Montserrat, segons l'antiga propietària, la sra. Benach, l'escultura és anterior al 1936, ella fou la donadora de l'escultura a l'església de la Trinitat.
La capella del Remei, cremada el 1934, es reconstruí de nou i s'inaugurà el 1935. El director de l'obra fou l'arquitecte Josep Brugal i el pintor Lluís Mª Güell. Ara és la capella del Santíssim de l'església de la Trinitat. La pintura mural és anterior a la data de la crema i fou restaurada posteriorment.





dimarts, 8 de desembre de 2015

La Concepció, Barcelona

Penó de la Concepció


Mare de Déu coronant l'altar

Immaculada en una sala de reunions

Imatge de la dormició de la Mare de Déu

Capella de la Mare de Déu
de Montserrat

Capella de la Mare de Déu
de Montserrat
Capella

Capella


Entrada sagristia

La història de la Parròquia de la Concepció té nombroses peculiaritats que la fan especialment interessant des del punt de vista històric, arquitectònic, estètic, social i sobretot religiós. L’edifici de l’actual parròquia, al bell mig de l’Eixample barceloní, és una construcció gòtica. Què hi fan una església i un claustre gòtics entremig de la quadrícula de l’Eixample? la història de la Concepció és la història d’un seguit de trasllats i construccions fetes al llarg de la història que sorprenen encara avui.
Un permís reial molt anhelat va permetre que s’enderroquessin les muralles que tancaven la ciutat antiga i va obrir la possibilitat que la ciutat s’expandís cap el que avui és l’Eixample. Al costat de l’antiga muralla barcelonina, molt a prop d’on ara hi ha la plaça d’Urquinaona, s’aixecava el convent de Santa Maria de Jonqueres, un bell temple gòtic, amb un magnífic claustre d’unes dimensions gens menyspreables. La necessària expansió de Barcelona va fer imprescindible que aquest conjunt arquitectònic s’hagués d’enderrocar cap a final del segle XIX.
L’Ajuntament va decidir, però, que el convent es desmuntaria i es traslladaria pedra per pedra des del seu emplaçament original cap a la nova zona d’expansió econòmica i demogràfica: l’Eixample. Aquesta decisió és l’origen del trasllat. Després d’algunes modificacions la nau principal presenta l’aspecte que avui veiem.
El 7 de desembre de 1942 va quedar col·locada, a l'interior del templet neogòtic situat al centre del altar major, una bella imatge de la Immaculada Concepció, patrona del temple, realitzada per l'escultor Enric Monjo.
El campanar de Sant Miquel
Darrere la casa de la ciutat, més o menys a l’actual plaça de Sant Miquel, hi havia una església amb el mateix nom, que també havia d’enderrocar-se per afavorir l’expansió del dens entramat medieval de carrers. Es va decidir que el campanar d’aquella església de Sant Miquel, també gòtic, podia ser el complement perfecte de la nau principal de la Concepció, ja traslladada. A aquest campanar s’hi van afegir alguns elements constructius (pinacles i decoracions) a la part superior, que li atorgaren l’aspecte peculiar que avui podem veure.
El trasllat
Devem a la sensibilitat històrica i estètica dels nostres avantpassats el fet d’haver mantingut, encara que fos lluny del seu emplaçament original, tots els elements arquitectònics que conformen avui la parròquia de la Immaculada Concepció i Assumpció de Nostra Senyora: nau principal, claustre i campanar. Podem considerar que el trasllat de l’església es va realitzar entre el 1869 i el 1871; entre el 1869 i el 1888 es van organitzar el desmuntatge i la nova construcció del claustre; i, finalment, l’annexió del campanar de Sant Miquel es va dur a terme el 1879. Sembla que el projecte original és de l’arquitecte Josep Boixareu; i la factura real de les primeres obres, del constructor Jeroni Granell.
El 2009 rep el títol de Basílica menor, otorgat per Benet XVI.

Per saber més de la Concepció visita la seva pàgina oficial.