dimarts, 22 de setembre del 2015

Sant Iscle de Colltort (Catalunya)



Sant Iscle és un edifici religiós que, juntament amb altres cases, conforma un veïnat que havia estat el poble de Sant Iscle de Colltort al municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). Situat a la capçalera de la riera de Sant Iscle i al peu del castell de Colltort (845 m d'altitud). Petit exemplar romànic molt modificat. L'absis fou substituït per una ampliació del temple. A l'entrada hi ha un petit porxo i el campanar està coronat per merlets. El portal d'entrada està treballat en pedra i les obertures són escasses.

El castell de Colltort està documentat el 1017 en què havia estat donat en feu pel comte de Barcelona Ramon Borrell. La jurisdicció del terme passa a la senyoria d'Hostoles i després als Santa Pau. El segle XVIII pertanyia a la batllia reial d'Hostoles. L'església de Sant Iscle també està documentada l'any 1017

(Imatge amb mòbil del Marc B, l'església era tancada)

Sant Cristòfol de Cogolls (Catalunya)



Sant Cristòfol és l'església parroquial del poble de Cogolls (part del municipi garrotxí de les Planes). Dedicada a Cristòfor de Lícia, l'església ha estat molt modificada, amb un resultat poc harmònic. Sobre la porta d'entrada, que té una llinda de pedra treballada, hi ha un petit porxo cobert amb una teulada on hi veiem aquest pessebre. A la petita capella hi ha la data de 1753, i devia tenir una imatge. La nau acaba en un absis semicircular eixalbat i, al primer cos, la teulada és a un sol vessant. A la part posterior hi ha un campanar de forma quadrada, adossat a la capella i acabat en punta, que encara conserva les campanes, si bé la construcció de la torre d'aquest campanar és més tardana. El lloc apareix documentat el 1090, quan un personatge anomenat Ponç va fer donació al monestir de Santa Maria d'Amer d'una heretat situada a la parròquia de Sant Cristòfol de Cogolls.