diumenge, 31 d’agost del 2014

Catedral d'Osca (Espanya)

Porta Principal

Sagrada Família

Mare de Déu del Rosari

Immaculada

Nostra Senyora del Pópulo



Anna, Maria i Jesús

La Santa Església Catedral de la Transfiguració del Senyor d'Osca, també coneguda com catedral de Santa Maria d'Osca, construïda en estil gòtic, va ser iniciada a finals del segle XIII i conclosa a principis del segle XVI.

Església de Sant Sadurni de Pamplona (Espanya)

Mare de Déu del Camí


Casament de Maria

Presentació

Mare de Déu del Carme

Entrada a la capella

L'església de Sant Sadurní, més comunament anomenada de Sant Cernin (en francès), és un edifici religiós catòlic en el Casc Vell de la ciutat de Pamplona. 
L'actual església és gòtica del segle XIII. No obstant això, van existir en el mateix emplaçament una església primitiva i una altra romànica (segle XII). A l'edat mitjana, va complir una doble funció: religiosa i defensiva. Pamplona, ​​en aquella època estava dividida en tres burgs independents, i aquesta església era la parròquia del burg de Sant Cernin, habitat principalment per francesos. Aquests burgs es trobaven contínuament en lluita, de manera que les torres de l'església estaven coronades amb merlets defensives que van perdurar fins al segle XVIII. 
A més de les seves torres, destaca el pòrtic, decorat amb belles talles gòtiques com les de Sant Jaume pelegrí o Sant Sadurní, i l'interior, gòtic de nau única molt àmplia amb volta sexpartita, capçalera poligonal, capelles entre contraforts i un cor elevat, i una gran capella barroca adossada, on fins al segle XVII va estar el claustre. Aquesta capella està dedicada a la Verge del Camí, senyora de la ciutat, i és d'estil barroc. 
Les campanades de la seva torre marquen l'inici dels Sanfermines.

Església de Sant Agustí de Pamplona (Espanya)

Immaculada


Mare de Déu del Carme

Va pertànyer al desaparegut Convent dels Agustins, que va existir en aquest carrer des del segle XIV fins a 1836. 
El seu actual façana va ser construïda l'any 1900 per l'arquitecte Florencio de Ansoleaga, si inconfusible estil, mentre que l'aspecte interior de l'Església es deu a una reconstrucció que va patir al segle XVI 
Una placa situada al costat de la porta ens informa que en aquesta església va ser armat Cavaller de Santiago el poeta Garcilaso de la Vega a 1523.


Passejant per Pamplona (Espanya)


Imatge que podem trobar passenjant per Pamplona.

Portal de Potalapea de Pamplona (Espanya)


El portal de Potalapea formava part de la muralla divisòria del Burg de Sant Cernin. Pròxim al lloc es troben les restes recuperades de la torre de la belena de Sant Cernin o torre de Johan Caritat, una torre d'origen medieval que conforma la façana posterior de l'edifici (al qual s'accedeix pel número 22 del carrer Sant Saturnino) que dóna a la belena de Sant Cernin. Les belenas eren carrerons interiors d'una illa que funcionaven com a vials de servei, garantint l'accés a tallers, magatzems o estades secundàries dels edificis residencials.

Catedral de Santa Maria la Real de Pamplona (Espanya)

Façana

Immaculada


Vitrall Ascenció

Santa Maria la Real (patona de Pamplona)

La Catedral de Santa Maria la Real de Pamplona, seu de l'Arxidiòcesi de Pamplona i Tudela, és un conjunt arquitectònic eclesiàstic únic, per tractar-se del complex catedralici més complet que es conserva a Espanya. Presenta les edificacions habituals en altres catedrals com a església, claustre i sagristies, però a més conserva la cillería, refectori, sala capitular i dormitori, que són més pròpies de la vida comuna a la qual estava subjecte el seu cabildo i que al llarg dels segles s'han anat enderrocant en altres catedrals españolas. Les estades que el configuren van ser construïdes en diferents èpoques i estils, conservant avui dia algunes de les dependències romàniques, però predominant sobretot les edificades en estil gòtic (entre elles l'església i el claustre ) dels segles XIV al XVI. La façana oest, d'estil neoclàssic, es va aixecar a la fi del segle XVIII.
Destaquen en aquest conjunt d'edificis; el claustre, que està considerat una meravella de l'art gòtic europeu i per descomptat el millor claustre del segle XIV, la cuina, que és un dels tres únics exemples supervivents de cuina gòtica de tot Europa, i finalment la façana principal, una de les obres més pures i representatives del neoclassicisme a la península.

Església de Sant Vicent màrtir de Vitòria (Euskadi)

Immaculada

Mare de Déu dels Dolors

Cor de Maria

Vitrall Immaculada

Mare de Déu del Carme

L'Església de Sant Vicent Màrtir és un temple catòlic situat al Casc Vell de la ciutat de Vitòria, (Àlaba, País Basc, Espanya). Construït entre els segles XV i XVI, el seu estil predominant és el gòtic, ja escorat al Renaixement. 
El temple es va construir sobre una de les fortaleses de la Vitòria de l'època del rei Sancho VI de Navarra, lliurada per a tal fi al Concejo de la ciutat pels Reis Catòlics en l'any 1484. Des del segle XIII existiria en l'emplaçament un temple de petites dimensions que va ser enderrocat per donar lloc a la nova església. 
Bé d'Interès Cultural (BIC), és Monument Històric-Artístic Nacional des de 1984.

Església de Sant Miquel de Vitòria (Euskadi)

Verge Blanca, patrona de Vitòria

Mare de Déu del Carme

Immaculada




Vitrall

Adoració

L'església de Sant Miquel Arcàngel és un temple gòtic-renaixentista construït majorment en el segle XIV, situat al costat sud del Casc Vell de la ciutat de Vitòria.
Va ser aixecada a la fi del segle XIV en el vessant meridional del turó de la primitiva Vitòria, fora dels seus murs i de la porta de Sant Bartomeu. Ocupa segurament el mateix lloc de l'església juradera dedicada també a Sant Miquel, que cita i situa a les portes de la vila el document del fur fundacional concedit pel rei navarrès Sancho VI el Savi el 1181. L'església treu el cap al carrer Mateo Moraza i domina les places de la Verge Blanca i del General Loma, centres vitals de la ciutat, i la seva factura majorment gòtica contrasta amb el conjunt de construccions neoclàssiques que discorren als seus peus. 
Bé d'Interès Cultural (BIC), és Monument Històric-Artístic Nacional des de 1995.

Església de Sant Pere de Vitòria (Euskadi)


Actualment, en el moment de fer la fotografia, en restauració, i per tant sense possibilitat de visita.
L'Església de Sant Pere Apòstol és un temple gòtic del segle XIV situat al nucli antic, entre els carrers Ferreria i Serves de Jesús, de la ciutat de Vitòria. Per la puresa de la seva arquitectura interior i la seva riquesa escultòrica, està considerat un dels més bells temples gòtics del nord d'Espanya. Bé d'Interès Cultural (BIC), és Monument Històric-Artístic Nacional des de 1931.


dissabte, 30 d’agost del 2014

Ermita de Santa Maria (l'antiga) de Zumarraga (Euskadi)

Santa Anna i Maria

Maria amb el fill mort

Mare de Déu de l'antiga

Maria i Jesús

Imatges de l'antiga

Imatges de l'antiga

L'ermita de Santa Maria (L'Antiga) està considerada com la catedral de les ermites basques. Es creu que l'església es va construir sobre un antic fort defensiu del segle XII. Els primers indicis de l'església daten de l'any 1366 i va ser parròquia de Zumarraga fins 1576. 
Davant d'un exterior auster, sorprèn en el seu interior amb una extraordinària coberta en enteixinat de fusta de roure, un complex entramat de bigues, tirants, ampits i tornapuntes. 
Ermita amb llegenda 
Nombroses llegendes adornen la història de l'Antiga. Una d'elles diu que els gentils veien com els cristians intentaven construir aquesta església. Sabent que això suposava la fi del seu ésser, llançaven pedres gegants des de la serra d'Aizkorri per poder destruir-la, però no van aconseguir el seu objectiu, i els vilatans van emprar aquestes pedres per acabar l'església. 
Aquest monument forma part de la Ruta dels Tres Temples de Terra Ignasiana, al costat dels santuaris de Loiola i Arantzazu. El dia 2 de juliol, amb motiu de la festivitat de Santa Isabel, es balla la coneguda Ezpatadantza de Zumarraga a la missa major.

Parròquia de Santa Maria de l'Assumpció de Zumarraga (Euskadi)

Façana principal

Assumpció 

Vitrall de santa Maria l'antiga

L'edifici parroquial és un bon exemple del gòtic basc, declarat monument artístic. Va ser construït, en diverses fases, a partir de 1576, data en què es va decidir baixar a la vall la parròquia, des del seu anterior ubicació, a l'ermita de l'Antiga, a la falda de la muntanya Beloki. 
El desig de la baixada de la parròquia va provocar que el Senyor de Lazcano, patró de la aquesta, sostingués un llarg plet per no perdre les prerrogatives que posseïa sobre la parròquia, litigi que es va saldar amb la conservació d'aquests privilegis sobre la nova. 
Arquitectònicament és una rica església, de pedra de cadirat en els angles i de maçoneria en els draps, d'estil gòtic-basc, amb planta de saló i tres naus d'igual altura, cobertes amb voltes de creueria que es recolzen en columnes de fust cilíndric i capitells dòrics amb ovas en l'equí. 
La portada principal, barroca, està situada als peus del temple, accedint-se a ella a través d'un bell pòrtic, el qual està sostingut per arcs de mig punt, i que recorre el front i el costat de l'evangeli. 
A la vertical de la portada s'aixeca la torre, amb 46 m. d'alçada, de planta quadrada i de rematada barroc.

Basílica del Santuari de Loiola (Euskadi)

Sant Frances Xavier amb Maria

Mare de Déu del Patrocini 

Al centre del Santuari de Loyola s'alça una imponent Església, dominada per una cúpula, i precedida per un ampli pòrtic decorat en estil xurriguer. Amb ella, una època de sensibilitat diferent de la nostra expressa encertadament la sorpresa davant el lliurament d'Ignasi de Loiola a Déu. 
El temple té un diàmetre intern de 33 metres. Tot ell està cobert per un paviment de carreus de marbre, que amb els seus colors gris colom i rosa duquessa formen un esplèndid mosaic concèntric. 
La cúpula té un diàmetre intern de 20 metres, i la seva altura interna sobre el paviment de l'església arriba a 50 metres. Afegint l'altura de la gran llanterna, que corona la cúpula, aquesta arriba a la creu de rematada l'altura de 65 metres. 
Acabades la decoració, les portes, etc, l'escola i l'Església van ser inaugurats en 1738, exactament cinquanta anys després del començament de les obres. La solemne consagració del temple i dels seus altars no tindrà lloc fins 1888-1889. 
L'Altar Major de la Basílica de Loiola va ser realitzat entre els anys 1750 i 1757, segons disseny del Mestre Ignasi de Ibero. Notables són les decoracions de la predel l'altar, fetes també en taracea de marbre, en què destaquen els símbols militars i els Noms i Sagrats Cors de Jesús i de Maria. El nínxol central de l'altar va ser dissenyat per l'estàtua de plata de Sant Ignasi, que la Reial Companyia Guipuscoana de Caracas havia decidit encarregar ja en 1741, en compliment d'un vot. 
Amb el temps es van anar construint sis altars laterals. Estan dedicats al Cor de Jesús (imatge de Granda), a la Mare de Déu del Patrocini (imatge de Luis Salvador Carmona), i a quatre Sants jesuïtes espanyols: Sant Francesc Xavier, Sant Francesc de Borja, Sant Pere Claver i Sant Alonso Rodríguez.

divendres, 29 d’agost del 2014

De camí a Loiola (Euskadi)



Poc abans d'arribar al Santuri de Loiola, al carrer trobem aquesta bella imatge.

dimecres, 27 d’agost del 2014