dimarts, 30 de juliol del 2013

Paladar del son de Gràcia (Catalunya)




El paladar del son és un restaurant cubà que es troba a Gràcia molt proper a la plaça Joanich. A l'entrada del local, al carrer, al costat del nom del restaurant podem veure aquesta Mare de Déu de la caritat de coure.

La nostra Senyora de la Caritat del Coure, o la Verge de la Caritat del Coure, Caritat del Coure o simplement Cachita, és una de les advocacions de la Mare de Déu. És la patrona de Cuba, aquest solemne nomenament va ser proclamat pel Papa Benet XV l'any 1916. Posteriorment en un viatge realitzat per Joan Pau II a l'illa de Cuba l'any 1998, va coronar amb gran dignitat a la Verge com a Patrona de Cuba.

Llegenda
Entre els anys 1612 o 1613, es va realitzar la troballa de la imatge de la Verge de la Caritat, la patrona de Cuba. La història narrada sota jurament eclesiàstic als 85 anys per Juan Moreno, "el negret de la Caritat" ens explica com van ser en una canoa a la recerca de sal, ell i dos germans indis, Juan i Rodrigo d'Hoyos, quan sortien de Cayo Francès (a la Badia de Nipe) van observar alguna cosa flotant al mar, a l'atansar-se van veure amb sorpresa i alegria que es tractava d'una imatge de la Mare de Déu sobre una tauleta on es podia llegir: "Jo Sóc La Verge de la Caritat".
Segons recomptes de l'època, la seva imatge va aparèixer el 1612 o a principis del 1613 d'abril, a la badia de Nipe, la més gran de Cuba, situada a la costa nord de la regió oriental de l'illa.
Va ser albirada per tres esclaus: un noi negre de 10 anys (Juan Moreno) i dos germans de pura sang índia (Joan i Rodrigo de Hoyos), que treballaven com esclaus a les mines de coure de la regió. El trio ha quedat batejat en la imatgeria cubana com "els tres Joans".
En un relat que es conserva a l'Arxiu d'Índies de Sevilla, fet sota jurament eclesiàstic "setanta-cinc anys després del succés", l'esclau negre Juan Moreno va explicar com van ocórrer els fets.
Els joves, que havien anat a la recerca de sal, van albirar la imatge de la Verge amb el Nen Jesús en braços - la mateixa que avui és objecte de veneració pels cubans - que s'acostava surant en una taula, on podia llegir-se la frase "Jo sóc la Verge de la Caritat".
El santuari inicial es va construir de manera improvisada, emprant fulles de guano i taules. Després de múltiples successos misteriosos ocorreguts al voltant de la imatge, aquesta va ser portada al que seria el seu santuari definitiu, a poca distància d'allí, al cim d'una lloma propera a les mines de coure.

Història
Segons documents antics que es troben a l'Arxiu General d'Índies, l'arribada de la imatge de la Verge de la Caritat a les regions muntanyenques de la Serra del Coure, a Cuba, es va produir quan Francisco Sánchez de Moya, capità d'artilleria , va rebre el 3 maig 1597 un mandat del Rei Felipe II perquè s'anés a les mines de la Serra del Coure a defensar aquelles costes dels atacs de pirates anglesos. El rei li va fer l'encàrrec d'erigir una petita església, lloc on soldats i miners poguessin acudir a encomanar i fer les seves oracions a la venerada imatge de la Verge de la Caritat. Abans de la seva partida cap al Nou Món, aquest Capità va manar tallar a Toledo una rèplica de la Verge de la Caritat, que va ser la que va portar per mar fins a l'illa.
La Història es barreja amb la llegenda quan, setanta-cinc anys després de l'aparició, l'únic testimoni supervivent del "miracle", ja en plena senilitat, va fer una declaració jurada on s'involucra en el relat de la miraculosa aparició al propi capità Francisco Sánchez de Moya, qui havia portat la imatge a l'illa.

dilluns, 29 de juliol del 2013

Església de Sant Francesc d'Assís de Tarragona (Catalunya)

Façana principal

Mare de Déu de Lourdes

Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu del Pilar

Immaculada, altar major

Mare de Déu, capella del Santíssim

Mare de Déu del Carme

L'església de Sant Francesc d'Assís, està lligada a la Germandat dels Natzarens a causa de la devoció familiar i popular de la mare del fundador (l'arquitecte Sr Ramon Salas Ricomà) la Sra Tecla Ricomà Rufí, a la imatge del Natzarè que antigament es venerava a l'església del convent dels Pares Franciscans.
L'església de Sant Francesc d'Assís es va obrir al culte l'any 1758 i formava part d'un convent molt important dels Pares Franciscans a la zona de la Rambla Vella de la nostra ciutat.
Cal destacar que durant la Guerra del Francès va patir greus desperfectes i la imatge del Natzarè va ser salvada per la mare de Ramon Sales i sembla que Ramon Salas l'any 1902 va fer un projecte de reparació extraordinària del Temple Parroquial.




Museu Diocesà de Tarragona (Catalunya)

Mare de Déu amb infant, pedra policromada 
segle XIV (Els Omellons, les Garrigues)

Mare de Déu amb infant, pedra calcària policromada 
segle XIV (El Pont d'Armentera, Alt Camp)

Mare de Déu amb infant, fusta policromada 
1.403-1.411 del retaule major del monestir 
de Santes Creus (Alt Camp)

Retaule dels gois de la Mare de Déu, 
obra de Mateu Ortoneda 1.400-1.425.  
Capella del castell de Solivella (Conca de Barberà)

Retaule de la Mare de Déu. Mestre de la Secuita 
1.425-1.440 La Secuita (Tarragonès)

Taula de la Mare de Déu del Roser
atribuïda als germans Alegret (1.559) 
Monestir de Santes Creus (Alt camp)

Mare de Déu de la misericòrdia, 
pedra sorrenca policromada 
segle XV Catedral

Mare de Déu amb infant, alabastre policromat 
segle XIV de la capella del Roser, Valls (Alt Camp)

Mare de Déu amb infant, 
fusta policromada segle XVII 

Mare de Déu amb infant, 
fusta policromada segle XVII 

Mare de Déu de la serra, alabastre policromat 
segle XVI, Vilaverd (Conca de Barberà) 

Mare de Déu de l'esperança, 
pintura policromada 

Mare de Déu adormida, 
fusta policromada segle XVI
L'Espluga Calba (les Garrigues)

Retaules amb escenes de la infància de Jesús Mare 
atribuïts a Benet Baró, fusta policromada 
sg XVII Tamarit (Tarragonès)

Mare de Déu de la magrana, 
fusta policromada segle XVII 
Vila-seca (Tarragonès)

Mare de Déu de la llet,
fusta policromada segle XIII-XIV
de l'Hospitalet de Puigpelat (Alt Camp)

Mare de Déu amb infant, 
pedra de la Floresta
1.324, Forés (Conca de Barberà) 

Mare de Déu amb infant, 
pedra calcària policromada segle XIV 
Blancafort (Conca de Barberà)

Aquestes són algunes de les imatges que es poden veure al museu diocesà de la catedral de Tarragona. Si voleu saber-ne més, visiteu el seu web.


Catedral de Santa María de Tarragona (Catalunya)

Porta Principal

Porta lateral

Sota la rosassa de la porta principal 

Presentació de Jesús

Mare de Déu del Roser

Verge de les Neus

Mare de Déu del Claustre

Mare de Déu de l'Esperança

Vitrall lateral

Retaule altar major

Retaule altar major

Mare de Déu de Montserrat

Immaculada (barroca)

Dormició de Maria

Capella del Claustre

La Catedral està situada a la part alta de la ciutat, dins l'antic recinte romà. Hi va haver una antiga basílica paleocristiana que, destruïda pels musulmans, va ser substituïda per una mesquita posteriorment cristianitzada i dedicada a santa Tecla. Quan aquesta es va fer petita per a les necessitats del culte es va iniciar la nova seu, l'any 1171. Es va projectar seguint esquemes romànics, però un cop iniciada la construcció es van anar introduint els nous conceptes de l'arquitectura gòtica, predominants en el conjunt catedralici. En els seu subsòl s'han localitzat els fonaments del gran temple d'August.

Inicialment es va projectar amb cinc naus, però es va acabar construint amb una planta basilical de tres naus, cobertes amb volta de creueria. Al mateix temps es va edificar el claustre, aprofitant altres restes romanes. La catedral va ser consagrada el 1331.
Durant el segle XVI es va enriquir amb diverses capelles renaixentistes (Santíssim Sagrament, Sant Fructuós i Sant Joan Evangelista). D'època barroca és la capella de la Concepció i del segle XVIII la de Santa Tecla.


Curiositats
Enterrament del gat per les rates. Al palau d'un noble de Tarragona, hi havia un gran nombre de rates destrossant graners i rebosts, sense que cap criat aconseguís d'exterminar-les. A un dinar en honor del rei, van aparèixer les rates, espantant les dames i menjant les viandes preparades a la taula. El rei, indignat, va prometre no tornar fins que al palau no hi quedés cap rosegador. El noble va cercar el millor gat de tota la comarca, el qual cansat de perseguir-les i no poder acabar amb elles perquè s'amagaven dins dels seus caus petits, on el gat no cabia, va decidir de fingir-se mort, aguantant la respiració potes enlaire. Les rates van comprovar que el gat era mort, van decidir de celebrar-ho posant-lo en una llitera i conduint-lo en processó fins enterrar-lo. Enmig del recorregut, quan més refiades estaven les rates, el gat va fer un salt i va matar-les totes. Conta la llegenda que quan va morir el gat el seu amo va fer gravar a una pedra la seva història. És la que podem veure esculpida als àbacs del claustre de la catedral de Tarragona.

L'any 1380 una vegada mort el bisbe Pere de Clasquerí, el rei Pere III pren possessió de tots els béns de l'església a Tarragona. Segons una tradició, santa Tecla se li aparegué una nit i li donà una bufetada per haver-se quedat amb el patrimoni de l'església. El rei en el seu testament recomana al seu fill Joan I que torni a l'església tots els seus béns.
Les relíquies de santa Tecla van ser donades a ambaixadors del rei Jaume II pel rei Onsino d'Armènia a canvi d'altres béns, i van arribar l'any 1320 a Barcelona, on foren dipositades al monestir de Sant Cugat, menys els ossos d'un dels braços que es traslladen a Tarragona. Durant l'assalt per part de les tropes franceses el 1811 va desaparèixer el braç. El monestir de Sant Cugat va donar el 1814 l'altre braç de la santa perquè fos custodiat a la catedral de Tarragona. Durant una rehabilitació d'una casa a la part antiga de la ciutat a la fi del segle XX es troba una arqueta amb ossos d'un braç humà que després d'uns estudis es certifiquen com la relíquia de santa Tecla perduda durant la Guerra del Francès. Des d'aleshores la catedral de Tarragona té els "dos braços" de santa Tecla.

L'any 1835, es produí l'exclaustracció del monestir de Poblet amb la desamortització de tots el seus béns. El monestir fou espoliat, els saquejadors van buscar els tresors que creien amagats pels monjos al monestir i, finalment, van trencar les parets laterals dels sarcòfags a la recerca de les suposades joies reials. D'aquesta manera van quedar escampades pel terra de l'església les despulles de Jaume I, Pere el Cerimoniós, Joan I i les esposes d'aquests últims. Fins dos anys més tard (1837) no fou concedit permís al rector de l'Espluga de Francolí, Antoni Serret, per recollir les restes dels monarques catalans. Ell i els seus col·laboradors les van embolicar i les van traslladar en carro fins a l'església de l'Espluga. L'ajuntament de l'Espluga de Francolí va decidir col·locar les restes en caixes; les de Jaume I foren dipositades en una caixa de fusta de noguera i la resta en set caixes de pi. La ciutat de València va intentar aconseguir la custòdia de les despulles de Jaume I, però el 1843 van ser traslladades a la catedral de Tarragona, on l'any 1908 l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va construir un monument funerari que actualment es troba en un pati de l'ajuntament de Tarragona i on no van arribar a reposar mai les despulles del monarca.El 1945 es creà la Germandat de Poblet i, finalment, les despulles de Jaume el Conqueridor i dels altres monarques van retornar-hi el 4 de juny de 1952, després de la restauració dels sepulcres efectuada per Frederic Marès.
Per saber-ne més visiteu aquest link o la pàgina de la catedral

dissabte, 27 de juliol del 2013

Església de la Pietat de Vic (Catalunya)

Mare de Déu de la Pietat (façana)


L’església de la Pietat és una construcció d’estil barroc iniciada l’any 1643, d’una única nau amb capelles laterals. La façana, encara que molt deteriorada, és una magnífica obra dels germans Josep i Joan Francesc Moretó ; està presidida per una magnífica portalada, emmarcada per dobles columnes amb el fus llis on es llegeix Roma, tot recordant la proximitat del Temple Romà sobre basament alt. Damunt l’arquitrau trobem una fornícula amb les imatges esculpides en pedra de la Pietat i dels Sants Màrtirs (sants Llucià i Marcià) .
Un altre element molt destacable d’aquest temple és el campanar , que recentment s’ha restaurat; s’han recuperar les teules vidriades que el coronaven i el teulat en general que havia estat molt modificat en haver estat utilitzat com a lloc de vigia i defensa en el decurs de les guerres carlines.
En un dels laterals, al costat del conegut com portal xic, al carrer de Sant Sadurní, es conserven testimonis de l’anterior temple romànic dedicat a aquest Sant Sadurní . Amb la construcció de l’església de la Pietat al segle XV l’edifici primitiu es va veure notablemente modificat.





divendres, 26 de juliol del 2013

Catedral de Sant Pere de Vic (Catalunya)

Entrada capella dormició 

Mare de Déu adormida

Mare de Déu entronitzada

Conjunt

Mare de Déu del Pilar
  
Mare de Déu de Fatima

Mare de Déu de Montserrat

Naixement de Jesús

Sant Joaquim, Santa Anna, Maria i Jesús

Retaule rere de l'altar

Detall retaule

Sagrada Família

La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat de Vic, és la seu de la diòcesi de Vic. Presenta una mescla d'estils que van des del romànic fins al neoclàssic. El campanar és romànic, el claustre i el retaule major són d'estil gòtic i la capella de Sant Bernat és barroca. De 1781 a 1803 la catedral va ser transformada i ampliada seguint l'estil neoclàssic.
Història
La primera catedral de Vic apareix documentada l'any 516. Durant el període d'invasió sarraïna (717-718), fou destruïda, i no se n’edificà cap altra fins a la repoblació del territori d'Osona pel comte Guifré I el Pelós (886) i la restauració del bisbat.
Santa Maria la Rodona
Es discuteix quina va ser la primera església catedralícia de Vic, si Sant Pere Apòstol o bé Santa Maria la Rodona. Durant segles els bisbes celebraren la primera Missa de Nadal a Santa Maria i la tercera, a Sant Pere. La molt antiga església de santa Maria fou reconstruïda des dels fonaments pel canonge Guillem Bonfil el 1140, i fou consagrada quaranta anys més tard pel bisbe Pere de Redorta. Hom l'aterrà el 1787 per fer espai per a la nova catedral. Era a l'actual Plaça de la Catedral, davant la façana: al paviment s'hi pot veure el cercle que marca la seva localització, trobada arran d'unes recents excavacions que van deixar-ne els fonaments al descobert.
La catedral d'Oliba
La catedral, de nau única, parets gruixudes i poques finestres, fou substituïda per la que edificà l'abat Oliba, bisbe de Vic entre 1018 i 1046, en estil romànic. Va ser consagrada l'any 1038 per l'arquebisbe Guifré de Narbona. Tenia una nau, amb transepte de cinc absis i cimbori. El campanar, de 46 metres, estava separat de la nau. D'aquest edifici se'n conserven el campanar i la cripta, els capitells de la qual són del temple anterior. A més, al Museu Episcopal de Vic se'n conserven alguns relleus amb figures de la portalada romànica i capitells del claustre, de gran qualitat escultòrica.
Dos-cents anys més tard, Ramon d'Anglesola ja publicava una carta pastoral exhortant els fidels a contribuir per la reparació de l'edifici. El claustre data del segle XIV, en estil gòtic. Va ser inicial el 1318. També llavors es fa el retaule de l'altar major, acabat per Pere Oller en 1428. El 1401 el bisbe Diego de Heredia li afegí un transsepte, i el 1585 s'obrí la porta de Sant Joan.
Ja al període barroc s'hi afegeixen algunes capelles al costat nord, com la de Sant Bernat.
La catedral actual
Amb el temps, però, una reconstrucció completa fou cada vegada més necessària, i cap a finals del segle disset hom enderrocà la catedral per fer-ne una de nova planta. La primera pedra del nou temple es posà el 24 de setembre del 1781, i es consagrà el 15 de setembre del 1803. El projecte és obra del vigatà Josep Moretó i Codina, en estil neoclàssic. Aquest és el present edifici.
El 1891 va obrir les portes el Museu Episcopal de Vic, al davant de la seu, amb obres que pertanyien a la Catedral.
Ja al segle XX, Josep Maria Sert va rebre l'encàrrec de decorar els murs i sostres de l'interior. Sert va acabar les pintures de totes les parets en 1930 i, el 1931 la catedral va ser declarada Monument Històric Artístic. Poc després, durant la Guerra civil espanyola, la catedral va ser cremada i part de l'edifici es va enfonsar. Restaurada, Josep Maria Sert va tornar a pintar els murs, ja que les pintures havien quedat totalment destruïdes. Aquesta nova versió dels olis va quedar acabada el 1945.
Curiositats
A la capella de la Mare de Déu de Montserrat es troba la tomba del bisbe Josep Torras i Bages i un Crist jacent de Josep Llimona.
Altres personalitats enterrades a la Catedral:
  • Abat Oliba
  • Sant Bernat Calbó
  • Jaume Balmes
  • Josep Maria Sert