diumenge, 28 d’abril de 2013

Cal Senyoret, Conill-Pujalt (Catalunya)


Mare de Déu i Santa Marta


La petita població de Conill (l'Anoia), situada dalt d'un serrat, el poblet de Conill es va formar a redós del seu castell, desaparegut. Està documentat des de l'any 1019 com a possessió de la família vescomtal dels Cardona. Derruït el castell, les seves pedres es van fer servir per bastir algunes de les cases del poble. Modernament han estat restaurades en la seva major part conservant les antigues façanes, amb portals adovellats i finestres emmarcades amb carreus de pedra.

Casal del segle XVI-XVII ampliat al llarg dels segles i remodelat als inicis del segle XX. El cos més antic té un gran portal adovellat i una altra amb una gran llinda monolítica. Les finestres tenen llinda, brancals i ampit de pedra. La casa va pertànyer a la família Felip, documentada des del segle XVI. Hi té adossada la capella del Roser (d'on és la imatge). Modernament ha estat habilitada com a casa de turisme rural: la casa rural de Can Senyoret.

Cal Senyoret és una casa Pairal de més de 500 anys inscrita en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Cal Senyoret de Conill és una masia integrada en el teixit urbà del poble. Les dependències annexes a la masia han estat restaurades i convertides en un allotjament rural. En aquesta restauració s'ha respectat l'estructura i els materials originals, pedra i fusta. Dins de la casa hi ha aquesta imatge.


Santuari de la Mare de Déu de l'ajuda, Barcelona (Catalunya)

Mare de Déu de l'ajuda (façana)

A l'interior del Santuari

Vitrall

Imatge de la capella


Passejant pel carrer Sant Pere més baix, un de cop hi volta es troba aquesta vella imatge de Maria, sent l'única indicació d'aquest santuari.
L’ajuda. Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda fou la primera residència dels framenors caputxins a la ciutat de Barcelona, després de l’exclaustració de 1835. El desembre de 1884 el bisbe de Barcelona Jaume Català i Albosa confià als framenors caputxins la custòdia d’aquest petit santuari ubicat al carrer de Sant Pere més baix. Amb els estralls de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) el santuari fou incendiat, però la imatge se salvà parcialment destrossa. El juny de 1912 el bisbe Joan J.Laguarda cedí el solar als caputxins on es reedificà l’església actual, sota la direcció de l’arquitecte Buenaventura Bassegoda. Durant la passada guerra civil i persecució religiosa, que esclatà el juliol de 1936, el convent fou novament saquejat i, acabada la guerra, rehabilitat de nou. Amb la celebració dels cinc-cents anys de la Mare de Déu de l’Ajuda i la seva coronació canònica, efectuada el dia 1 de febrer de 1998, es revalidà aquesta significativa i valuosa presència de signe franciscà al cor mateix de la Barcelona Vella.
La comunitat actual resta oberta al servei de la gent del barri, els malalts, els moribunds, els ancians, els infants, la gent que demana consol, la gent que vol solucions a problemes laborals i familiars, i els que necessiten roba o menjar. Aquesta obra benèfica ha treballat des dels inicis de manera intensa per estendre's pel barri, en la línia de creació d'un front comú entre diferents esforços individuals i col·lectius per tal d'assegurar l'eficàcia i la continuïtat de les accions. És el cas històric de les escoles dominicals per a noies obreres, l'atenció als malalts pobres de l'Hospital de la Santa Creu i, actualment, el servei als ancians per mitjà de la Fundació Assís, una obra en favor de la gent gran que es va fundar el 1979 i de la qual la fundació és promotora. La fundació també treballa en el repartiment d'aliments a persones necessitades del barri i de joguines per Nadal, i fa aportacions econòmiques a famílies amb pocs recursos (amb una atenció especial a la gent gran). L'agermanament amb una missió a Angola ha fet que es col·labori també en projectes amb el Tercer Món.
La seva obertura a les necessitats del barri fa que sigui un lloc de trobada per a diferents entitats que necessiten espais, i que diferents entitats de caràcter cultural català tinguin la seva seu al santuari. Per aquest motiu el 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




dimarts, 23 d’abril de 2013

Plaça del rei de Barcelona, Catalunya



La plaça del Rei és un espai delimitat per tres edificis pertanyents a l'antic Palau Reial Major, residència dels comtes de Barcelona i després dels reis de la corona catalano-aragonesa. Al front hi ha el Tinell, a mà dreta la capella de santa Àgata i a mà esquerra el Palau del Lloctinent. Aquest àmbit urbà va ser creat als inicis del segle XV per desig del rei Martí l'Humà. El palau havia estat edificat al segle XII sobre restes paleocristianes i va ser ampliat després per Jaume I sobre l'antiga muralla romana. Durant el segle XIV es va alçar el Saló del Tinell i la capella de santa Àgata. El Palau del lloctinent és del segle XVI.
L'actual aspecte de la plaça es va acabar de configurar als anys trenta del segle XX, quan s'hi va traslladar la casa Padellàs (actual Museu d'Història de la Ciutat), procedent del carrer Mercaders, que clou la plaça per l'altre extrem. En una d'aquestes parets hi veiem aquesta imatge.

diumenge, 21 d’abril de 2013

Antic Seminari de l'Assumpció de Tortosa (Catalunya)

Assumpció de Maria

Vitrall de Maria

Façana

L'antic seminari va ser construït per Manuel Moll i Salord, que va ser Bisbe de Tortosa del 1943 al 1968. En l'actualitat està dedicat a l'ensenyament i formació. Dins de la capella podem veure aquest vitrall de Maria i coronant l'altar aquesta pintura. A la façana de l'edifici l'assumpció de Maria (que dóna nom a l'edifici).

Església del Roser, Tortosa (Catalunya)

Mare de Déu amb el rosari

Projectada per l'arquitecte Joan Abril, originàriament estava situada a l’altra part de riu. 
Projectada per l’arquitecte Joan Abril i Guanyabens el 1910 i bastida el 1912-1914, minvada de l’efecte original que presentava en perdre part de l’alçada del majestuós campanar, expressió de l’espiritualitat de l’autor, durant la Guerra Civil. 
Integrada en una de les façanes laterals es veu la portada de l’església del convent dels dominicans del Roser, fundat l'any 1690 pel bisbe Punter. Originàriament estava situada a l’altra part de riu, a la façana del temple primitiu del mateix nom, ubicat a la plaça de les Cols. Aquest temple esdevingué magatzem amb la invasió Napoleònica, es lliurà de la desamortització a petició de la ciutat i desaparegué, amb bona part de la plaça, l’any 1910, amb motiu de la construcció de la rampa d’accés del Pont de l’Estat.

dissabte, 13 d’abril de 2013

Cals Frares, Sant Elena d'Agell (Barcelona)

Mare de Déu de Montserrat

A Santa Elena d'Agell hi trobem un bon restaurant (Cals frares) molt casolà i amb una decoració molt rural i nostrada. Una d'aquestes decoracions és aquesta mare de Déu. No us perdeu però la seva cuina, el bon ambient, tracte molt cordial i unes vistes excepcionals. (pàgina web: clica)

Passatge Roger de Flor

Mare de Déu

Dels nombrosos passatges que tallen les illes de l'Eixample, aquest és un dels més interessants. Les casetes, d'una sola planta, tenen façanes molt semblants, sense ser idèntiques. Les obertures estan coronades amb uns trencaaigües amb ornamentació esculpida de tema vegetal. Les façanes estan capçades amb sengles baranes de pedra amb un capcer al mig. Al cap del passeig hi ha aquest mare de Déu.

dijous, 11 d’abril de 2013

Casa de la Caritat, Barcelona

Immaculada

Al segle XII es va construir una església. Un segle més tard, el s.XIII, es va constituir el Convent de Montalegre, amb monges de l'orde de Sant Agustí, que hi viurien fins el 1593. Poc després, el 1598, els Jesuïtes van crear el Seminari Conciliar de Montalegre.
Els Jesuïtes es van veure obligats a abandonar el Seminari el 1767, quan es va prohibir i expulsar d'Espanya la Companyia de Jesús. L'espai va quedar uns anys abandonat, i després es va fer servir amb finalitats militars, fins que el governador civil de l'èpocar va ordenar que l'espai es destinés a crear una institució correccional.
Va ser el 1802 quan Carles IV va ordenar la creació d'una Casa de la Caritat, per poder hospedar captaires, fatus, decrèpits, vagabunds, anormals..., amb l'objectiu de reduir una mica la misèria de la zona. Un cop creat, la Casa de la Caritat es finançava d'una manera força autònoma, realitzant petites fires, balls o concursos, i fabricant productes com agulles, fideus, galetes o cotó, entre d'altres.
Per poder continuant sent autosuficients, el 1838 van aconseguir la concessió del servei funerari de trasllat de cadàvers al cementiri. També tenien serveis d'impremta i feien formació en diversos oficis. El 1853 es va publicar la Llei de Beneficència Pública[1] la institució va passar a dependre de la Diputació de Barcelona.
El 1829 varen entrar a treballar les Carmelites de la Caritat en qualitat de personal d'atenció als acollits. Hi varen romandre fins el 1880, quan varen esser substituïdes per les Filles de la Caritat, arribades un any abans. En aquesta etapa s'hi va afegir l'ensenyament. Aquestes religioses es varen mantenir fins 1994, molt després del trasllat de la casa d'acollida al nou edifici de la Vall d'Hebron l'any 1957.
Amb els anys va tenir diversos noms, però no es va tancar fins el 1957, quan es va crear la Llars Mundet, a la Vall d'Hebron. Des d'aquell moment i durant molts anys, els edificis es van destinar a diferents activitats, fins a la seva remodelació iniciada l'any 1991.
Actualment alberga un complex cultural format diverses institucions, com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la diputació de Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona i la Universitat Ramon Llull.
Com a part de l'edifici trobem la Capella de la Mare de Déu de la medalla miraculosa. Just a l'entrada de la capella hi ha aquesta imatge. La capella forma part de l'Església de Santa Maria de Montealegre.

image
La Medalla Miraculosa
El Papa Joan Pau II, en el segon viatge a França, visità dues vegades la capella de Rue de Bac, 140, a París. Per què? Per que allí s’hi aparegué la Santíssima Verge el 1830: vint-i-quatre anys abans de la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció i vint-i-vuit abans de les aparicions de Lourdes.
UNA MEDALLA FAMOSA
Malgrat que la capella de la Medalla Miraculosa és a París, aquesta advocació de la Santíssima Verge està estesa per tot el món gràcies a la medalla que la Verge manà encunyar. És una medalla que en poc temps es va fer popular i que, amb el seu ús devot,  va obtenir tants favors i benediccions de Déu, que la gent va acabar anomenant-la la “Medalla Miraculosa”. Es tracta d’una medalla ovalada que té a l’anvers una imatge de la Immaculada amb uns raigs de llum que surten de les seves mans. Ella està esclafant el cap d’una serp, que rastreja per damunt de la bola del món. Al seu voltant, es llegeixen aquestes paraules: “Oh Maria, sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que acudim a Vós!” Són una petició a la Verge i una declaració celestial que ella fou concebuda sense taca de pecat original. Quan van preguntar a Bernardeta de Lourdes com era la Senyora que havia vist a la cova, ella va respondre que era “la de la medalla” que ella  portava al seu coll.
Al revers de la medalla hi ha una gran M, anagrama de Maria, coronada per una creu: a sota s’hi veuen els dos cors,  de Jesús i de Maria. Envoltant el conjunt, hi ha una corona de dotze estrelles (igual que a l’Apocalipsis, el darrer llibre de la Bíblia) i apareix la Verge aureolada.
VERGE MARE
La nit del 18 al 19 de juliol del 1830, Caterina Labouré, una novícia de vint-i-quatre anys, nascuda a la Borgonya, d’una família de llauradors benestants, fou despertada per la veu d’un nen de cinc anys que la convidà a seguir-lo fins a la capella del convent, de les Filles de la Caritat. La Verge hi acudí i s’assegué a la butaca que emprava el sacerdot en els seus sermons a la comunitat.
Caterina s’agenollà als peus de la Verge i recolzà les seves mans sobre els genolls d’aquesta. La Verge li parlà de les calamitats que aviat caurien sobre França i  sobre el món: el tron seria enderrocat; l’arquebisbe de París, afusellat; la creu trepitjada, i la sang correria pels carrers. Maria aconsellà a la santa que acudís sempre als peus del Sagrari, on trobaria força i consol en la tribulació. I afegí: “Filla meva, Déu vol encomanar-te una missió. Serà causa de moltes penes (el seu confessor tardà molt a fer-li cas), però et sobreposaràs en pensar que ho fas per  la glòria de Déu.”
En veure  Caterina Labouré als peus de la Verge Mare, que l’acull amb afecte filial i la prepara per a les dificultats futures, veiem amb quanta confiança i abandnament cal que recorreguem sempre a la Mare de Déu, que Jesucrist ens lliurà a la Creu com a Mare Nostra.
SEGONA APARICIÓ
El 27 de novembre del mateix any, la Verge s’apareix una altra vegada a Santa Caterina i li dóna a conèixer la missió que li havia estat anunciada. La Verge vesteix de blanc i les seves mans a l’alçada del cor, aguaten un globus daurat coronat per una creu. “El globus -digué Maria- és símbol del món i de cada persona en particular.” Aquesta representació de la Verge ha rebut diversos noms: “Verge Poderosa”,  “Reina de l’Univers”, “Reina de les Missions”, “Reina del Món”.
Tot d’una, deixant caure els seus braços cap a terra, amb actitud de benèvola commiseració, les mans de la Verge s’ompliren d’anells resplendents i de pedres precioses, envoltant en resplendor la terra de sota els seus peus. “Aquests raigs - prosseguí Maria- són símbol de les gràcies que concedeixo a tots els qui me les demanen.” Al voltant de la Verge, es llegien, escrites en or, les paraules que hem reproduït més amunt .
Es girà la Verge i aparegué com el revers de la medalla: una lletra M entrellaçada amb una creu, els cors divins i les dotze estrelles.
Quan el pare Aladel escoltà les paraules de la seva dirigida, la novícia Caterina, no la va creure; va pensar que es tractava d’una imaginació de la jove novícia. Després que ella insistís, va mantenir una entrevista amb l’arquebisbe de París, monsenyor de Quelen. Aquest, en no trobar en tot  allò res que s’oposés a la fe, autoritzà l’encunyació de la medalla. El maig del 1832 es van distribuir les primeres. I molt aviat es va parlar de múltiples curacions i conversions. L’esmentada medalla es convertí en un signe de renovació mariana i evangèlica.
RIQUESA DOCTRINAL
La Medalla Miraculosa conté tota la riquesa de Maria. La Verge aixafant el cap de la serp infernal i aureolada d’aquelles lletres d’or, apareix com Immaculada. Els raigs que surten dels anells dels seus dits ens diuen que es Verge poderosa i mitjancera de totes les gràcies que Déu envia al món per mitjà d’Ella. La M, al costat de la Creu, ens manifesta que és Corredentora. Els dos cors són, a més del símbol de l’amor de Crist vers els homes i del de la seva Mare, feta mare nostra, el resum de la devoció dels Sagrats Cors. Finalment les dotze estrelles que l’envolten, ens ensenyen que Ella és Reina.