diumenge, 27 de gener del 2013

El Parthenon Masriera de Barcelona, Catalunya



Una de les construccions més sorprenents que ens podem trobar avui en dia a Barcelona és un temple d’estil grec instal·lat al ben mig de l’Eixample, el denominat Parthenon Masriera i inaugurat el 1884.
El temple, que encara es pot veure, està situat al carrer Bailén, 72 i fou un encàrrec del reconeguts orfebres barcelonins Masriera a l’arquitecte Josep Vilaseca, conegut per ser el creador d’un altre edifici neoclàssic emblemàtic com és l’Arc de Triomf.
Just a la dreta del parthenon hi ha un edifici annexe on a l'entrada hi veiem aquesta imatge, on resalten els llavis pintats de vermell.

diumenge, 6 de gener del 2013

Parròquia del Crist Redemptor de Barcelona, Catalunya

Anunciació

Mare de Déu
  
Mare de Déu

Mare de Déu de Montserrat

Altar capella del Santíssim

La part nova de la parròquia del Crist redemptor és una gran nau on no hi ha cap imatge, tret d'una de Jesús damunt de l'altar, i en un raconet una mare de Déu de Montserrat.
Però si hom entra a la capella del Santíssim, es troba amb la part més antiga de la parròquia, una capella poc il·luminada, però amb dues belles imatges de Maria, i una no menys gens bonica anunciació, La capella està presidida per una altar on hi veiem el crucificat plorat per la seva mare.

Parròquia de la Mare de Déu de la Salut de Barcelona (Cataluya)

Mare de Déu de la Salut
(de l'antiga capella) (aquesta
imatge es pot veure a la parròquia)

Presidint l'Altar major
de la parròquia

L'ermita de la Mare de Déu de la Salut (primera imatge) es tracta d’una capella annexa a la Casa Morera, al barri de La Salut, que Anton M. Morera va fer construir per al seu ús privat i que posteriorment s’obrí al culte públic.
La capella, d’onze metres de llargada per cinc d’ample, amb presbiteri, sagristia, cambril, cor, tribuna i púlpit te dos altars laterals dedicats a Sant Antoni i Sant Josep car, el matrimoni Morera es deia Antoni per part del fundador i Josefina per part de la seva esposa.
El bisbat de Barcelona, per mitjà del seu bisbe Pantaleón Montserrat Navarro, dictà el decret pel qual la capella es podia obrir al culte públic i també concedia les indulgències a la imatge de la Verge. Aquests fets es van produir els dies 11 i 22 de maig de 1864 i la capella, que de manera involuntària i amb el seu nom havia fundat un barri, s’inaugurà solemnement amb l’assistència de nombrosos habitants, tant de Gràcia com dels masos del voltant del nounat barri, essent el Pare Joan Torras, rector de la Parròquia de Santa Maria de Jesús, de Gràcia, a la qual pertanyia en aquella època la capella, qui va beneir-la juntament amb la imatge de la verge .
Durant molts anys, l’ermita de la Mare de Deu de la Salut fou l’única església de les rodalies i tots els diumenges i festes de preceptes es celebrava missa. Entre els sacerdots que van dir missa en aquelles llunyanes èpoques cal recordar l’escolapi Pare Francesc de P. Tomàs que ho va fer durant dotze anys, des del 1897 fins al 1909.
Actualment, i des del 1948, el Santuari pertany a la Parròquia de la Mare de Deu de la Salut, erigida sota la mateixa advocació que la ermita i que es troba ben a prop d'aquesta, al mateix carrer, i actualment l'ordre dels frares menors (franciscans) és el responsable d'aquesta parròquia.
La campana de bronze anomenada Santa Maria, col·locada al petit campanar de l’ermita va sonar per primer cop.

Al llarg de la Guerra Civil la capella no va escapar dels avalots i va ésser cremada com va ocórrer amb moltes altres. En acabar el conflicte bèl·lic l’església fou reconstruïda per la família Morera, i va ser novament beneïda el 16 de juliol del 1945. Tanmateix una nova campana de 64 kg va ser col·locada el 20 de maig de 1951 i les pintures decoratives, obra d’en Carles Llobet i Raurich, s’inauguraven el Nadal de 1960.

Actualment corre, juntament amb la casa, el perill de desaparició o de quedar força desfigurada atès que, segons sembla, hi ha aprovat un projecte per edificar-hi un bloc de nou pisos d'alçària.

dimecres, 2 de gener del 2013

Religioses de Sant Josep de Girona

Mare de Déu de Montserrat

L'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona és una congregació religiosa de germanes, dedicada a l'assistència a malalts, fundada per Maria Gay i Tibau en 1870. Les seves germanes, conegudes com a Germanes de Sant Josep o Vetlladores, posposen al seu nom les sigles R.S.J.G. (web oficial, clica'm)
En l'actualitat la comunitat és present a: Espanya, França, Itàlia; Colòmbia, Veneçuela, Equador, Perú, Argentina, Mèxic, i a Guinea Equatorial, Rwanda, Camerun i República Democràtica del Congo.
Just a l'entrada de la seva comunitat veiem aquesta placa.


Església de Nostra Senyora del Sagrat Cor de Barcelona (Catalunya)

Façana

Presidint l'altar

Ascenció de Maria

Dormició de Maria

Als peus de la Creu

Rebent l'Esperit

Església projectada l'any 1939, dins un estil classicista de referència barroca que inaugura el període neoclàssic de postguerra de Duran i Reynals, un període en el qual, segons Oriol Bohigas mentre tots els arquitectes grapejaren amb mala traça els ordres clàssics i els convertien en feixisme de classe mitjana, ell els sublimava en uns projectes -conservadors i fins i tot reaccionaris, cal tenir-ho en compte- d'una meravellosa finesa compositiva i ornamental. (Diari Avui 07-12-05).
Destaquen molt les pintures a tots dos costats de la nau referents a Maria i a Jesús.

Carrer Casanovas - Londres (IPSE)

Mare de Déu amb infant

Aquesta imatge la trobem damunt d'una porta que dóna accés a les intal·lacions de l'escola IPSEde la Parròquia de la Mare de Déu del Pilar de Barcelona

Parròquia de Santa Agnès de Barcelona (Catalunya)

Immaculada

Dolors

La Parròquia de Santa Agnès de Barcelona forma part de l’arxiprestat de Sant Gervasi a l’arquebisbat de Barcelona. És  parròquia des de l'any 1958, encara que ja existia com a tenècia parroquial des de l’any 1945.