dilluns, 24 de setembre de 2012

Parròquia de Santa Teresa de l'infant Jesús, Barcelona

La Immaculada

Mare de Déu del Rosari

Maria plorant la mort de Jesús

Maria coronant l'altar

Diferents moments de la vida de Maria a l'altar

Diferents moments de la vida de Maria a l'altar

La rebuda de l'Esperit Sant

La Sagrada Família

La Sagrada Família

Mare de Déu al sagrari


Església parroquial del barri de Gràcia de Barcelona dedicada a Santa Teresa de Lisieux. La construcció de la mateixa es va emprendre per encàrrec del bisbe Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, Ultzama, Navarra, 1876 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936), que fou bisbe de Barcelona des de 1930 fins a la seva mort. Fou inaugurada el 1944.

La façana de blocs de pedra compta amb un accés a l'interior presidit d'una escalinata i un arc de mig punt que donen monumentalitat al temple, tot acompanyat per una torre campanar central que té gelosies verticals i un arc de mig punt en la part central.

Destaquen les seves pintures murals amb diferents moments de la vida de Maria i Jesús.

El 1931 es convertí en el primer rector d'aquesta parròquia Mn. Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 1877 - Barcelona, 6 de setembre de 1957), càrrec que tingué fins a la seva mort. Fou un dels pioners del muntanyisme a Catalunya i en el seu honor, el Centre Excursionista de Gràcia, de qui Oliveras es féu soci al fer-se càrrec de la parròquia, organitza anualment des de 1972 la travessa Matagalls - Montserrat, que Oliveras realitzà per primera vegada el 4 d'agost del 1904. El recorregut de la travessa és el següent: Coll Formic (El Brull) - Aiguafreda - Sant Llorenç Savall - Vacarisses - Monistrol de Montserrat - Monestir de Montserrat.




Palau de la Virreina, Barcelona

Mare de Déu del Roser

A la Rambla, al lateral dret del palau de la Virreina, hi ha una magnífica escultura de la Mare de Déu del Roser.

Passatge de la Concepció, Barcelona

La Immaculada

Al passatge de la Concepció, carreró de poc més de 100 m, segurament més conegut per què allà hi trobem diferents restaurants, un col·legi universitari i la històrica acadèmia Granes, a la seva entrada per la Rambla de Catalunya hi trobem el motiu del nom del carrer, una imatge de la Immaculada Concepció.

La Rambla, Barcelona

La Mare de Déu de la Mercè

La Mare de Déu de la Mercè

En l'edifici del segle XVIII del núm. 114 de la Rambla de Barcelona (en el tram que seria la Rambla de Sant Josep) hi destaca la fornícula de la façana, amb una imatge de la Mare de Déu de la Mercè, que sovint passa desapercebuda als ulls dels turistes i dels barcelonins.

dilluns, 17 de setembre de 2012

Parròquia de Corpus Christi, Barcelona

 
Mare de Déu a l'altar

Mare de Déu de Montserrat

El dijous 3 de setembre de 1933, a les vuit del matí, l´aleshores bisbe de Barcelona Mons. Manuel Irurita, va beneir un modestíssim magatzem del carrer de Bailén, tocant a Còrcega, que amb el temps es convertiria en l´actual Església Parroquial de Corpus Christi.

Aquell 1933 va ser Any Sant per decisió especial de Roma degut a que es complia el dinovè centenari de la nostra Redempció i de Institució de l´Eucaristia. Amb aquest motiu es van instituir diverses parròquies en una Barcelona en constant creixement.

Trenta anys més tard, després d´haver buidat el temple d´altars, imatges i bancs i cremar-ho tot a fora, al carrer, als inicis de la guerra civil del 1936-1939, Mons. Gregorio Modrego nomenà rector de Corpus Christi Mn. Miquel Rubio, amb l´encàrrec de construir una nau nova de planta, nau que fou beneïda el 27 de juny de 1965 i que constitueix l´actual temple.

L´edifici actual de Corpus Christi compta amb dues obres de notable mèrit artístic que rivalitzen entre si en bellesa i grandiositat: el gran relleu de pedra, d´un pes superior a les vint tones, encastat al mur de darrere l´altar major, obra de l´escultor Tomàs Bel, i el Viacrucis esgrafiat que circumda la nau, sense solució de continuïtat, degut a l´artista Llucià Navarro i Rodón i que, repetidament, ha servit per il·lustrar pàgines i cobertes de moltes obres literàries, al marge de ser objecte d´un reportatge televisat.



diumenge, 2 de setembre de 2012

Sant Miquel dels Sants, Gràcia

Mare de Déu del Carme

 La Immaculada

Mare de Déu de Queralt

Mare de Déu de Queralt

Pessebre, a l'entrada de la Cripta

Edifici construït entre 1950 i 1963. 
És un temple d'estil pal·ladià, amb un porxo amb arcs de mig punt entre columnes capçades amb capitells corintis. Està coronat amb un frontó triangular.
La parròquia fou inaugurada el 7 de setembre de 1946 pel primer rector Mn. Joaquim Masdexeixart.
Erigida el 9 d'octubre de 1945.
Dins de l'església hi ha una imatge de la Mare de Déu de Queralt, tant estimada per la gent de Berga i les seves contrades.

Lllegenda de la Mare de Déu de Queralt
Un bover de la masia de Vilaformiu (pertanyent a la família Altarriba) estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte un d'aquest animals, deixa el ramat i s'enfila apressadament fins a la meitat de la cinglera. El bover corre darrera d'ell per fer-lo tornar al ramat, però quan arribà al lloc on aquest havia parat va tenir una gran sorpresa al veure el bou agenollat davant d'una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat un cirerer florit miraculosament –fora de temps- El devot pastor s'agenolla i agafa la imatge i se la guarda al sarró i tot saltant d'alegria torna cap a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant de tots els de la casa obra el sarró i ... la imatge no hi era. El pastor no per l'esperança, l'endemà hi torna, troba la imatge el mateix lloc l'agafa i aquest cop lliga el sarró. Arribant a Vilaformiu el destapa i es repetí el fet com el dia abans. Llavors el bover ja no es fia d'ell tot sol. Amb els seus amos i d'altre gent de la masia pugen cap al cimal i comproven admirats que el pastor no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc, i li construïren una capella. La primitiva capella que s'edificà on avui hi ha el celler, a l'edifici adossat a l'església.


Sant Carles Borromeo, Gràcia

Mare de Déu de Fàtima

Mosaic a l'entrada

La Immaculada

La parròquia va ser erigida fa més de mig segle, un 9 de octubre de 1945. Algunes dates i períodes d'aquesta història:
9 octubre 1945: Es decreta la creació de la Parròquia de Sant Carles Borromeo de Barcelona pel bisbe Gregorio Modrego Casaus
11 febrer 1947: Compra dels terrenys on s'ha de construir el temple
20 abril 1947: Benedicció i col·locació de la primera pedra del temple pel bisbe Gregori Modrego Casaus.
9 octubre 1948: Pren possessió de la parròquia Mn. Dionís Soler i Ferret. En no estar acabat el temple ho fa en la capella de les Teresianes de la Travessera de Gràcia. 
19 març 1949: Celebració de la primera Missa.
13 octubre 1950: Es col · loca la imatge de la Verge de Fàtima portada directament del Santuari de Fàtima amb avió
26 juny 1954 Es beneeix en l'atri la imatge de la Immaculada de pedra, en record de l'any marià, i d'una font.
29 desembre 1975: Es donen per acabades les obres quant construcció del temple
28 març 1982: Pren possessió de la Parròquia seu nou rector, Mn. Esteve Arrese Beltrán. Mn. Dionís queda com a Rector emèrit.
7 octubre 2000: Pren possessió de la Parròquia com a rector Mn. Josep Cortina, que estarà fins al 2 de maig de 2010.
3 maig 2010: Mn. Jesús Sanz entra com a administrador parroquial de Sant Carles Borromeo.
21 juny 2010: El P. Víctor Barrallo (CO) és nomenat vicari de la parròquia.