diumenge, 13 de maig de 2018

Santa Engracia (Saragossa)

Façana

Mare de Déu dels Dolors

Sagrada Família


Mare de Déu de Fatima

Cripta

El seu origen està en una capella cristiana del segle III-IV on es rendia culte a les restes de Santa Engracia i altres màrtirs saragossans. D'aquest període es conserven a la cripta de l'església dos sarcòfags paleocristians realitzats per tallers romans de la primera meitat del segle IV: el de la Receptio animae (restaurat el 1998) i el de la Trilogia petrina (restaurat el 1991).
Aquest lloc de culte cristià va romandre com a església durant el període visigot. En ella va estudiar Eugenio de Toledo sota el mestratge de Sant Braulio. Durant la dominació islàmica, va ser centre d'un barri de població mossàrab.
A la segona meitat del segle XV, Juan II d'Aragó va voler promoure un monestir en gratitud a Santa Engracia després de la seva curació d'una malaltia de cataractes, però la construcció del mateix no es va emprendre fins al regnat de Ferran el Catòlic. El monestir d'estil plateresc va quedar en estat de ruïna i va ser demolit íntegrament després dels Llocs de Saragossa, encara que es va salvar de la destrucció la portada renaixentista de l'església, obra concebuda i realitzada fins 1514 per Gil Morlanes el Vell, i rematada per el seu fill Gil Morlanes el Jove.

Passejant per Saragossa




Passejant per Barcelona


A la Papereria Raima
(Imatge Quim S.)

Il tabernacolo di San Pancrazio (Florència)


Aquest carrer era un antic ramal que conduia a l'antiga porta de San Brancazio (malnom que ve de l'església de San Pancrazio). El nom antic del carrer va ser, de fet, a través de San Pancrazio, que va ser canviat pel gran duc Leopoldo Leopoldo al seu nom actual, per motius desconeguts. En aqeust carrer trobem aquesta capella dedicada a Sant Pancrazio (Durant la persecució de Dioclecià, Pancraç va ser cridat a oferir sacrificis als déus romans i, en negar-s'hi, va ser jutjat pel mateix emperador que, en veure que el jove no cedia i continuava negant-se a abjurar de la fe cristiana, el condemnà a ésser decapitat. Executat vora el temple de Janus, a la Via Aurèlia, el seu cos va ser recollit per la matrona Octavil·la, que l'enterrà a les catacumbes. Al lloc del martiri hi ha una inscripció antiga que diu: "Hic decollatus fuit Sanctus Pancratius" (Aquí fou degollat Sant Pancraç).
(Imatge Diego N.)

dilluns, 30 d’abril de 2018

Sant Martí de Viladrau



Sant Martí de Viladrau és una església amb elements romànics i barrocs de Viladrau (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Església de tres naus, separades per grans arcs de mig punt sobre pilars de base octogonal. El presbiteri és pla. La façana principal és centrada per la portalada barroca (amb la data 1769), feta de carreus ben escairats (la resta de la façana és arrebossada) amb la imtage de Sant Martí. Sobre d'aquesta hi ha un òcul. La teulada és a dues aigües. Tota l'església, tant per dins com per fora està arrebosada de color blanc. Dins l'església, entrant a mà drdeta, es conserven dos arcs romànics, que podrien correspondre a un atri de l'antiga església romànica. Al costat esquerre de l'església s'alça un campanar, de base quadrangular, amb els cossos superiorsde base vuitavada. Té finestres d'arc apuntat i és coronat per una teulada també de base vuitavada i amb molt pendent
Aquesta església es trobava dins el terme del castell de Taradell. És documentada des de 908, ja amb funcions de parroquial, i el 1042, amb el nom complet: Sant Martí de Vilaredral.
De l'edifici consagrat el 1086 es conserva l'àmbit de la nau central; potser el segle XII, se li afegí un atri. Sembla que l'ampliació començà el segle XVI (capelles de Sant Sebastià i del Roser) i s'allargà fins al segle XVIII en què es construïren les dues naus laterals; la façana i el campanar possiblement són del 1769.
(Imatge Q.S.)

Font de l'Erola


La Font de l’Erola és situada a 50m de l’Ermita, pujant el camí de Sant Segimon queda a la dreta, una mica per sota del sender. Sols en resta una petita paret de pedra, i és una pena ja que segons escriu Ramon Arabia i Solanas al 1881 “és una de les més fresques del Montseny”. L’ermita de l’Erola és situada a 900m d’altitud rodejada de castanyers. La primera documentació de l’ermita data de 1571, però l’edifici actual és del segle XVII. Els ermitans de Sant Segimon vivien a l’Erola els mesos de novembre a maig, quan el fred feia impossible habitar al santuari. Al 1641 va ser destruïda per un incendi i reconstruïda per fra Onofre.

(Imatge Q.S)

dissabte, 28 d’abril de 2018

Santa Maria de Rubí


Al jardí d'aquesta parròquia hi trobem aquesta bonica i dolça imatge de Maria amb Jesús.
(imatge de V.G.)